dimecres, 19 de setembre de 2018

CEMENTIRI Poesia Visual núm. 249

2 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

És natural de morir-se!
Ets tu el de la foto?

toni prat ha dit...

si... sóc jo el de la foto... i potser és l'única figura "norma" d'estar enterrada en un cementiri... els mosquits els matem i tirem a les escombraries... els animals de "menjar" ens els mengem... els de "companyia" n'hi ha de tots... els que tenen pells maques els aprofitem per fer-ne abrics... (no totes les vides els hi donem la mateixa consideració...)