dilluns, 9 de gener de 2012

AGULLA D'ESTENDRE ROBA poesia visual núm. 132

10 comentaris:

Carme ha dit...

Ni cap ni peus,
o cara o creu.
Perdut el fil,
res ja no rutlla.

toni prat ha dit...

vols dir Carme...??? vols dir que la façana d'allò que rutlla sempre s'ha d'ajustar a la moral convencional...? i quan no és així ho hem de considerar una aberració...?

Clidice ha dit...

potser no cal trobar un encaix, només endevinar uns quants punts de contacte i ja està :)

toni prat ha dit...

aclaparador el teu missatge Clidice...es pot dir més alt (perquè això no té veu), però no més clar...

Carme ha dit...

No, no, Toni... no volia dir res de tot això.

Només pensava en la pinça... la pinça ja no rutlla i s'ha de replantejar i recomençar de nou, de zero.

Tornem-hi que no ha estat res i a veure si ho fem una mica més bé.

toni prat ha dit...

crec que tens tota la raó Carme...hi ha qui diu que faig els poemes amb "unidireccionalitat" i segurament que és veritat...em costa molt de veure-hi cap més metàfora que la que jo li he adjudicat i no és excusa dir que és part del meu caràcter...una altra vegada intentaré mesurar més la meva resposta i adequar-la al plantejament formulat...dispensa...!!!

sandra Dominguez ha dit...

fan l'amor per sostenir-se?

toni prat ha dit...

En tot cas, des del meu punt de vista, seria fer l’amor o “fotre un clau” en una modalitat que no crec que ajudi gens a sostenir-se dret (o drets)...no???

Antiga Materon ha dit...


Em parla d'un encontre sexual acalorat, i d'un desencontre i separació posterior fins i tot irat. Les diferents realitats no explicitades en encontres fortuïts i de poderosa atracció.

toni prat ha dit...

una bona condensació de resultats explicitats, com dius tu, Antiga Materon... dels "encontres fortuïts i de poderosa atracció" en els que les especulatives no sempre salven "el final feliç" que tots esperem...(o esperàvem...)

crec que "tocant de peus a terra" potser és més fàcil de fer "volar coloms"...