lunes 9 de enero de 2012

AGULLA D'ESTENDRE ROBA poesia visual núm. 132

Enviat per toni prat a 07:07
Etiquetes de comentaris:

8 comentaris:

Carme dijo...

Ni cap ni peus,
o cara o creu.
Perdut el fil,
res ja no rutlla.

9 de enero de 2012 11:54
toni prat dijo...

vols dir Carme...??? vols dir que la façana d'allò que rutlla sempre s'ha d'ajustar a la moral convencional...? i quan no és així ho hem de considerar una aberració...?

9 de enero de 2012 13:37
Clidice dijo...

potser no cal trobar un encaix, només endevinar uns quants punts de contacte i ja està :)

10 de enero de 2012 08:23
toni prat dijo...

aclaparador el teu missatge Clidice...es pot dir més alt (perquè això no té veu), però no més clar...

10 de enero de 2012 11:10
Carme dijo...

No, no, Toni... no volia dir res de tot això.

Només pensava en la pinça... la pinça ja no rutlla i s'ha de replantejar i recomençar de nou, de zero.

Tornem-hi que no ha estat res i a veure si ho fem una mica més bé.

15 de enero de 2012 08:36
toni prat dijo...

crec que tens tota la raó Carme...hi ha qui diu que faig els poemes amb "unidireccionalitat" i segurament que és veritat...em costa molt de veure-hi cap més metàfora que la que jo li he adjudicat i no és excusa dir que és part del meu caràcter...una altra vegada intentaré mesurar més la meva resposta i adequar-la al plantejament formulat...dispensa...!!!

15 de enero de 2012 10:19
sandra Dominguez dijo...

fan l'amor per sostenir-se?

2 de febrero de 2012 13:37
toni prat dijo...

En tot cas, des del meu punt de vista, seria fer l’amor o “fotre un clau” en una modalitat que no crec que ajudi gens a sostenir-se dret (o drets)...no???

3 de febrero de 2012 12:10

Publicar un comentario en la entrada

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)