dissabte, 22 de març de 2008

El viatge

























No sé com he arribat a parar aquí. He vist un enciam verd estrany i oh un caminet de mel. Aaaaah, aiiiii!



Microconte inspirat en el poema visual Tobogan de Toni Prat.

7 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Enciam verd de mel que fa la migdiada sota un cargol de justícia.

Globos.blog ha dit...

Ai, cargolet... ja vegades que les aparences enganyen!

Globos.blog ha dit...

Ai, cargolet...ja vegades que les aparences enganyen!

Malenadu ha dit...

You have designed a very good blog. Makes me stick around it. Your idea and content is good. The collection, arrangement and font everything is fine. The site is lively and also lovely. All in all a very pretty site to visit. Good work keep posting.

http://malenadugroup.blogspot.com/ and you are invited to my blog.

Manel ha dit...

Son fascinants els teus poemes.

toni prat ha dit...

Gràcies Manel...m'agrada que t'agradin...

Clidice ha dit...

Això no és maltractament als animals? Perquè o la bèstia aquesta és molt agosarada o, ara mateix, està a punt de tenir un infart davant la perspectiva.