divendres, 12 de juny de 2009

ENDOLL poesia visual núm. 65

11 comentaris:

Clidice ha dit...

quanta endogàmia!

toni prat ha dit...

os pedrer!!!

Jesús M. Tibau ha dit...

fantàstiques poesies visuals. Felicitats

toni prat ha dit...

Moltes gràcies Jesús M. pels teus elogis...
Tens un cafè pagat...

SM ha dit...

Curtcircuit total!

toni prat ha dit...

O no... qui sap...? aquí està l’intriga i el quid de la questió...SM
tenim el cinquanta per cent de possibilitats de que el curtcircuit no
es produeixi, i en aquest cas l'única cosa que fem és afegir cable
mort a la xarxa...
amb la qual cosa tant sols contribuïm a incrementar la despesa
d'energia, malgrat sigui en quantitat ínfima, tal com sol passar amb
els carregadors de mòbil, de màquines d’afaitar, de televisió i de
tota mena d'electrodomèstics que solen romandre endollats sempre...tot
i estant parats...i inutilitzats...

digue'm ariadna ha dit...

... Quan una connexió, que podria establir nous i enriquidors lligams amb els demés, queda restringida sota la feixuga mirada al propi melic...

toni prat ha dit...

Si...Ariadna...aquest era l'ànim, el de fer arribar a la gent aquest tipus de sentiment que potser sovint l’observem en els altres i que també ens passa a molts de nosaltres...
El fet de que ens comuniquem amb nosaltres mateixos, potser a fi de conèixer-nos millor, no hauria d'eximir-nos de la conveniència de contactar amb la gent...

toni prat ha dit...

Si...Ariadna...aquest era l'ànim... el de fer arribar a la gent aquest tipus de sentiment que potser sovint l’observem en els altres i que també ens passa a molts de nosaltres...
El fet de que ens comuniquem amb nosaltres mateixos, potser a fi de conèixer-nos millor, no hauria d'eximir-nos de la conveniència de contactar amb la gent...

marta ha dit...

Toni, m'hi fas veure la soledat.
Un tancament al món exterior malaltís.
No pot ser bó de cap manera no està receptiu ni obert a l'entrada de noves idees, a noves relacions.

toni prat ha dit...

No deixa de ser una altra visió molt enriquidora que des d'ara no podré obviar quan em miri aquest poema...gràcies Marta per la teva contribució...