diumenge, 20 de juliol de 2014

CAIXA FORTA Poesia Visual núm. 175

9 comentaris:

MartinaH ha dit...

No estic molt segura de que la riquesa sigui qüestió de sort...

Ginamel Mel ha dit...

Els sentiments son una capsa tancada on dos en tenen idèntica clau, el joc de la vida fará caure la bola a la casella pertinent, o no, per tal de fer-les coincidir i poder gaudir del que amaga.

toni prat ha dit...

jo tampoc MartinaH... només cal parar orella a les notícies que cada dia ens parlen de la corrupció d'una part considerable de la classe política...

neus dalmau ha dit...

Vaig a les fonts i m´agrada esmentar a Joan Brossa com a pare d´un estol d´artistes del conceptual que han florit a casa nostre. Els teu poema m´ha adressat a ell, concretament a un poema visual titulat " Matrimoni" on Brossa utilitza l´objecte transformat ,com tú, arribant a la paradoxa que provoca estupor,perplexitat i, enel seu cas, crítica corrosiva
.

toni prat ha dit...

gràcies Ginamel Mel per la teva aportació tan enginyosa des del meu punt de vista...
m'agrada la varietat de comentaris que provoca aquest poema... tan aquí com al FB...

toni prat ha dit...

moltes gràcies per les lloances... neus dalmau... sempre he tingut en Brossa com a referent... ja que fou des de que vaig veure una exposició seva a la Fundació Miró fa un pilot d'anys que vaig decantar-me per utilitzar aquest tipus d'expressió...
ets molt amable...

Annalls ha dit...

La sort és la clau... pffft massa obvi... serà un altre cosa.

Annalls ha dit...

La sort és la clau... ¡'

toni prat ha dit...

no he volgut dir això Annalls... el que jo pretenc expressar és que tot i que tinguis una fortuna guardada has d'estar de sort per poder-la conservar ja que com pots veure... les grans fortunes se'n "van al cel" amb dos i no res tot i que ningú s'ho hagués pensat mai...