dimarts, 17 de desembre de 2013

MANETA Poesia Visual núm. 167

12 comentaris:

Sícoris ha dit...

La porta d'entrada a una nova dimensió temporal?

toni prat ha dit...

hi ha molta gent que pensa que el temps pot ser la quarta dimensió... a mi se'm fa molt difícil de concebre-ho Sícoris... de totes maneres crec que és un punt de vista molt interessant... que dóna molt de joc al poema... (en podem parlar...)

MartinaH ha dit...

Tot i que sovint serveix, no crec que el temps sigui la clau per obrir totes les portes.
I du diràs que moltes vegades hi juga un paper primordial. I jo et contestaré que: ajuda i molt; però hi ha portes que no s'obren ni amb el temps ni amb el coneixement que et proporciona. Poques, però n'hi ha...

toni prat ha dit...

això és un comentari-resposta MartinaH... doncs si... jo t'hagués contestat el que tu dius... de totes maneres moltes ferides les cura el temps, molts canvis socials es donen amb el temps, les transformacions de la naturalesa...etc.

Ah...!!! i un pilot d'informació cultural també es troba llegint "EL TEMPS"...

Helena Bonals ha dit...

Has de tenir molta paciència i temps per veure la realitat a través d'un forat del pany!

Mariola Nos ha dit...

Obri el temps...

M'agrada! Molt suggestiu,molt...

Petons.

toni prat ha dit...

crec que tens tota la raó Helena Bonals... però no em negaràs que queda molt discret observar-ho tot des del darrera la porta...
gràcies... pel comentari...

toni prat ha dit...

gràcies per les teves paraules tan amables Mariola Nos... et dec un cafè...

novesflors ha dit...

Obri la porta, no tens tot el temps del món!

toni prat ha dit...

una altra idea que no havia contemplat "novesflors"... m'agrada aquesta pluja de comentaris diferents que enriqueixen el poema...

Maria Teresa Galan ha dit...

La porta de la Vida és a punt de ser oberta. Què hi ha darrere?
La curiositat per la Vida ens empeny...

toni prat ha dit...

la curiositat és sempre l'ostatge principal del temps...
gràcies per la teva aportació Maria Teresa Galan...