dilluns, 14 d’octubre de 2013

POMA MOSSEGADA Poesia Visual núm. 164

18 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Es tracta de no començar la casa per la teulada, però tampoc cal començar la poma per sota!

MartinaH ha dit...

El qui ha triat tastar d'aquest fruit prohibit, deu haver pensat que ja posats... li feia una bona queixalada.

Sícoris ha dit...

La poma és símbol de carnalitat, la fruita prohibida amb què Eva temptà Adam (tot i que a la Bíblia no consta que es tractés exactament d’una poma).

Quan es representa la poma mossegada, el mos sempre és lateral, que és la forma més natural de començar a menjar-se–la. Interpreto, doncs, que el teu poema incideix en el fet que els censors i guardians dels bons costums aliens també senten la pulsió del sexe, però l’han de mantenir oculta hipòcritament. Així, la base del símbol (la part inferior) perd la seva consistència i trontolla, tot i que a primera vista no ho sembli.

No descartaria tampoc que la mossegada situada a l'extrem inferior al·ludís al menyspreu que l'Església ha sentit tradicionalment per la condició femenina, causant, segons ells, de gran part dels mals del món.

Antiga Materon ha dit...

Em recorda una d'aquelles pomes sucoses que posen en els aniversaris de la canalla...bo i que no hi veig el fil jo la veig penjada...si ho traspasséssim al temps actual, crec que tenim els ulls embenats i les mans lligades mentre es mengen el tros de poma...haurem de fer els possibles per treure'ns els lligams i la vena per tal d'impedir que se la mengin tota i quedar-nos sense res. .

Ginamel ha dit...

Pecar o no pecar quan tenim a ma una poma com aquesta llustrosa i vermella, la mosseguem...?
Poques vegades ens resistim si s'ens posa al davant algú que ens atrau moltíssim, ja sigui sexualment, per afinitat o simplement per intel·ligència al cap i a la fi es una poma que ve de gust tastar...es difícil resistir-se a la temptació d'una mossegada...una mossegadeta i prou...irresistible!!!

toni prat ha dit...

Una pensada original Helena Bonals...
gràcies per la teva aportació...

toni prat ha dit...

una bona queixalada si... MartinaH... tot i que el lloc allà on l'ha fet el qui sigui és ben inusual... no...???

toni prat ha dit...

l'has clavat Sícoris... jo no ho sabria explicar tan bé... m'agrada llegir el meu pensament abstracte i conceptual explicitat magistralment des del món de la paraula...
gràcies... i fins aviat...

toni prat ha dit...

un raonament que crec que és molt adient al concepte que em va empènyer a manifestar-lo amb aquesta imatge...Ginamel...

toni prat ha dit...

una mirada al passat ben curiosa Antiga Materon...

Merce Manich ha dit...

la serp no te mans i l'Eva ho feia d'amagatotis.... mossegada per sota i a veure si ningú s'entera....

toni prat ha dit...

ostres Mercè Manich...!!! d'això se'n diu intuïció i interacció femenina...

gràcies...

MGJuárez ha dit...

Sobre l’ imatge, tal i com he dit em sorprèn i alhora m’agrada per que no és gens habitual donar una queixalada a les pomes per sota... però... per què no! Jo sóc de les que de la poma es menja tot, només deixo la branqueta.
Aquí hi ha aportacions molt interessants i encertades sobre aquest poema visual. Totes donen una mica de llum des de l’ interpretació personal i són molt enriquidores per la resta de visitants del teu espai.
Només puc dir que després de la primera sorpresa per la queixalada inusual, m’he sentit molt bé per aquesta llibertat d’acció. Si no haguessin persones que s’atreveixen a exercir la seva llibertat què seria de tot el coneixement? A la manifestació i acceptació de les nostres diferencies hi ha el veritable coneixement.
Crec que ja es hora de donar la volta a tot i deixar-nos de fer culpable a una Eva que justament va tenir tota la grandesa de decidir per ella mateixa i provar el fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal.

Salut!
Montse.

toni prat ha dit...

aquest sembla a ser d'aquells poemes que "porten cua"... no...??? MGJuárez...

gràcies també a aportacions com la teva que defensen d'una manera tan explícita la llibertat d'expressió, que es poden produir aquests comentaris picardiosos i agosarats... sovint fets des de l'humor i la cautela...
gràcies...

cantireta ha dit...

Trontollar el desig. I la gana.

toni prat ha dit...

és un joc curiós això de combinar el desig amb la gana... no... "cantireta"... alguna hora me n'has de fer cinc cèntims...

Mercè ha dit...

Pequem i ja posats, pequem del tot.

toni prat ha dit...

"pecar o no pecar"... aquesta és la qüestió...

de tota manera crec que és un problema de "gosar o no gosar" a dir les coses pel seu nom...

l'església sempre ha jugat a disfressar les coses amb metàfores "ambivalents"... no... Mercè Crespi...???