diumenge, 15 de setembre de 2013

TRÈVOL Poesia Visual núm.163

8 comentaris:

MartinaH ha dit...

La sort... ens la creem nosaltres mateixos, la "corquem" nosaltres mateixos. De fet, potser, ni existeix.

Helena Bonals ha dit...

La nostra sort té una part en contra d'ella. Tenim l'enemic a l'interior.

toni prat ha dit...

ostres MartinaH... això és tota una dissertació filosòfica... m'agraga...

toni prat ha dit...

d'això se'n diu ja "reblar el clau"...Helena Bonals... gràcies...

Antiga Materon ha dit...

L'astrologia parla del trebol de quatre fulles de la següent manera: la fulla de mes a l'esquerra de la tija es la que correspon a l'esperança....la segona es la fe amb nosaltres mateixos, la tercera per ordre es la del amor...la quarta i la rossegada en aquest cas es la de la sort pròpiament dita...

Realment quina mala baba la del llimac que s'ha mig cruspit la de la sort, jo diria que si tenim intactes les esperances, la fe amb nosaltres mateixos i amor per tot el que ens envolta...la quarta no ens fa cap falta ni sencera ni rossegada.

No ens cal creure en l'astrologia...només en nosaltres mateixos.

toni prat ha dit...

no sabia res de tot això que expliques Antiga Materon perquè no hi crec en l'Astrologia...

Al fer aquest poema volia ressaltar l'animadversió que sovint es nota en la societat sobre els essers que en podríem dir "no normals", tant sigui referent amb la part "superdotada", per exemple, com amb la part que classifiquem com a "deficients"

Crec que la voluntat d'harmonitzar-ho tot no deixa de ser un tret que ens identifica...

Sícoris ha dit...

Al seu Diccionari de símbols, Eduardo Cirlot deia que les fulles, quan apareixen en grup, simbolitzen persones. Per altra banda, tots associem el trèvol de quatre fulles amb la bona sort.
Quin sentit pot tenir, doncs, una fulla corcada entre d'altres sanes?...

Jo interpreto que representa l'estigmatització de qui no ho ha tingut fàcil a la vida; aquelles persones a qui la mala sort els ha corcat l'existència, i a sobre, han de sentir el rebuig dels "trionfadors".

toni prat ha dit...

mira que no en porto mai eh...! Sícoris... però per un dia que en portava me l'he hagut de treure...

m'agrada molt el teu comentari i el trobo del tot escaient al poema i a la intenció que hi vaig posar al fer-lo. No cal dir que hi combrego plenament i que t'agraeixo l'aportació...