dissabte, 9 de març de 2013

ULLERES-MÓN Poema Visual núm. 151

15 comentaris:

Carme ha dit...

Coi! la ullera dreta més grossa que l'esquerra! Ara que ho dius...

Només faltaria que a més a més de posar-la més grossa hi haguessis posat a dins el món més petit. Perquè. de fet, el veuen més petit, oi?

toni prat ha dit...

tan petit que moltes vegades no els queda espai ni per la decència...no...Carme...???

MartinaH ha dit...

Si tot és veritat o tot és mentida, depenent del cristall en el que es mira... quasi que prefereixo no dur ulleres.

toni prat ha dit...

amb aquest poema MartinaH pretenia dir que no depèn del "cristall en què es mira" sinó que la realitat es la mateixa vista des d'un "cristal" normal o des d'un de més gros...

una mica ve a compte el refrany castellà "no por mucho madrugar amanece más temprano"...

MartinaH ha dit...

És curiós com just havia entès al contrari. Quan ara, mirant-ho fredament, veig clar que la imatge del món és absolutament igual en ambdues lents.
I dic que és curiós, perquè m’he deixat endur per les subjectivitats, avançant-me al que creia que voldries dir amb la teva poesia, enlloc d’observar-la objectivament.

Per tant, potser sí que “no por mucho madrugar, amanece más temprano” però també és cert que “a quien madruga, Dios le ayuda”.
Inevitables filtres a l’hora de mirar...

toni prat ha dit...

però aquesta ajuda MartinaH s'acaba amb el "a Dios rogando y con el mazo dando"...no???

res que em sembla que tots anem sempre pel món predisposats a escoltar el què ens agradaria que ens diguessin... coincidir sol ser grat...i veure que tenim raó reconforta...crec...

gràcies novament per la teva aportació...

Josep ha dit...

Poema visual o joc de paraules?
Joc de paraules visuals, potser?

toni prat ha dit...

poema visual...!!! Josep.

en els meus poemes no hi pot haver cap joc de paraules perquè no tenen títol... les paraules escrites que acompanyen als poemes són només simples referències per poder-los arxivar a fi de localitzar-los quan algú els busca, però són aliens totalment al poema... D'altra manera, si hi hagués posat títol crec que ho hagués pogut fer de manera prou més enginyosa... (aquests, que no són "aquests", serien de pena...pobrets...)

Antiga Materon ha dit...

Es impossible tindre una bona visió amb unes ulleres així, em recorda allò de ....mig mon se'n riu de l'altre mig, i com que a la realitat això no es possible perquè el mon no se'n riu, qui ho fa son les persones que l'habiten...dons amb unes ulleres com aquestes tenim l'excusa perfecta per no veure l'altre part del mon i només mirar-nos el melic.

toni prat ha dit...

una aportació molt singular Antiga Materon...

Aina FEBRER VILAREGUT ha dit...

ens ha cridat l'atenció aquest poema visual perquè creiem que ens hauriem de fixar més amb lo que estem fent amb el planeta terra.
Sóm dues alumnes de l'institut Jaume callis i ens va agradar molt la xerrada.

arnau tortosa ha dit...

Som dos alumnes de l'institut Jaume Callís i ens ha cridat l'atenció aquest poema visual perquè creiem que hem de cuidar el món i el tenim que mira amb precaució.

toni prat ha dit...

gràcies Aina Febrer Vilaregut i companyia... alumnes de l'institut Jaume Callís de Vic...

Veig que teniu unes visions ben particulars dels poemes... però crec que convindria buscar-los-hi una mica més la metàfora...

Heu de tenir en compte el què us deia en la xerrada: "una cosa són poemes visuals i una altre representacions gràfiques..."

toni prat ha dit...

gràcies Arnau Tortosa i Cia... per la vostra opinió de futur amb la que jo em subscric totalment...

toni prat ha dit...

no ho sé Josep... jo no sóc dels que fan calaixos... en pots dir el que vulguis que a mi no em preocupa...

el que persegueixo amb aquesta manera d'expressió és intrigar a la gent i fer que pensin amb allò que hi susciti... gràcies...