dilluns, 4 de juny de 2012

POESIA VISUAL núm. 139 matemàticopoema núm. 17

10 comentaris:

Clidice ha dit...

La trista i crua realitat. Tots tendim a zero.

novesflors ha dit...

Cadascú, per separat, no és ningú a efectes pràctics, no pot fer res perquè les coses canvien (però si actuàrem com una mata de jonc, podríem).

toni prat ha dit...

tu l'has morta...!!! Clidice... però abans del zero...ens sentiran...!!!

toni prat ha dit...

n'estic segur "novesflors"... i crec que seria utòpic pensar que això pugui ser una utopia...

cantireta ha dit...

Només els pobres s'engreixen. Els rics continuen esvelts. Un petó!

toni prat ha dit...

gràcies "cantireta"...per aquesta visió tan original del poema...

un altre...!!!

1r Batxillerat Social Bellera ha dit...

En la societat actual una persona sola no té cap força.
Menyspreen una persona que sí que val.

toni prat ha dit...

crec 1r Batxillerat Social Bellera...que potser la persona en sí...no sol tenir massa força...però si aquesta és representativa d'algun col·lectiu, llavors la cosa canvia...sinó fixem-nos amb el president d'Estats Units per exemple...

amb aquest poema, pretenia donar a entendre l'evolució que sembla seguir l'univers en la seva transformació contínua (qualsevol cosa...per important que sigui, tendeix a desaparèixer...)

Gustavo del Moro ha dit...

la mayoria de las veces nuestra mente tiende a llevarnos a cero,nunca perdamos nuestra autoestima, solo tu puedes llevarte a cero

toni prat ha dit...

Hola Gustavo del Moro... ¿Es un consejo para los que voluntariamente pierden su autoestima o también para los que la pierden sin darse cuenta...???