dimecres, 18 d’abril de 2012

CADIRA poesia visual núm. 138

21 comentaris:

Clidice ha dit...

D'entrada podríem dir que és un poema visual molt galant. Però si ens aturem a analitzar-lo podem endevinar un rerefons sexista. És evident que no es diu que una cadira sigui un mascle i una altra la femella, però ens movem en el terreny de les imatges i les icones de la nostra cultura i dubto que ningú hagi vist cap altra cosa que una cadira mascle, fosca, forta, ancorada en les quatre potes i una cadira femella, fràgil i rosada, que depén de la fortalesa del mascle.

Podem parlar de persones i no de sexes? En aquest cas, com què no s'explicita el contrari, crec que no és pertinent, perquè, com he dit abans, estem en el país de la iconografia occidental, ergo, el primer que llegim és el que ja he explicitat i, com és preclar, no m'ha agradat.

P.S. Aviso que no estic pontificant, sinó que he fet una prèvia amb l'autor i potser per això semblo massa batalladora. :)

toni prat ha dit...

Potser no...Clidice...potser no "depèn de la fortalesa del mascle" aquesta “cadira “fràgil i rosada” ...potser se’n beneficia i se n'aprofita, passant a ser ella la part dominant... ja que és fruit d'una cultura assentada en l'adoració de l'estètica...

tot i que la cosa sembla anar canviant...no sempre cap allà on crec que creu que s'hauria d'anar el moviment feminista...continua existint la preponderància de l'estètica tant en homes com en dones, com fins i tot amb els objectes, per sobre de tot...sinó fixa't amb els cartells dels polítics quan fan propaganda per guanyar les eleccions...

malauradament però encara que d'aquestes tècniques de l'environament de la imatge en aquests moment se n'aprofitin mascles i femelles, no cal dir quin col•lectiu és el que porta encara la bandera...(em sembla que no calen exemples...)

també aquest poema genera el debat de si palesant-ho contribueix o no a la consolidació d’aquest fet o si pel contrari provoca una mena d’alerta que ens situa allà on som en realitat i ens revelar contra aquesta “cultureta” de façana...

qui sap si aquesta imatge no deixa de ser una RIDICULITZACIÓ per aportar noves polèmiques que crec que calen..

Sandra D,Roig ha dit...

Doncs precisament per això la passo al Facebook. La primera opció de la Clídice és també la que jo veig, però tant si se'n aprofita com si no, no és el que es veu a simple vista. Potser sí que com a toc d'atenció la imatge diu moltíssim de com encara se'ns continua tractant en molts àmbits, però tampoc crec que totes les dones d'avui adorem l'estètica i banalitzem en general de tot.

toni prat ha dit...

Completament d'acord Sandra amb la teva exposició...però no crec que em puguis negar que a sobre d'una gran "cadira masculina" s'hi assenta i asseu, una altra que disfressada de disseny ,com sol ser habitual en la publicitat, la única cosa que explota és la "dona gerro"...font de molts ingressos per les empreses que se n'aprofiten...

Anònim ha dit...

Doncs jo hi veig una dona molt femenina i forta alhora, pel color fúcsia sobre el negre, i que escolta, observa, parla...
per la positura elegant.

Senzillament, m'agrada!

Núria Niubó de RC

toni prat ha dit...

m'agrada provocar diferents punts de vista...i aquest el comparteixo...

ens coneixem...???

Rm Arrazola ha dit...

Veure el teu poema, m' ha dut a un de meu:
Fa llum de fosca intensa,
l´agulla del rellotge es desarrela
i les roses de la taula ressuciten vermelles,
mentre la pell, vertiginosa i plena,
cau tota roja a la cadira negra.

Es hora de tenir-se, de passejar-se el ventre,
de recórrer amb les mans cada racó,
d´embolicar-se braços, de regalar-se boca,
d´humitejar-se llavis i mullar-se mugrons.

Fa albada d´arrencar-se les mitges
i sentir l´escalfor de la posta d´amor,
quan el sol es despulla i enfonsa el raig al cos,
perquè llavors el temps s´aferra, estret,
al forat del silenci i sense dir-nos res,
ho diem tot.


Rosa Arrazola, 2012

cantireta ha dit...

Amb el teu permís, faré servir alguna imatge per il·lustrar la poesia visual a classe. Sóc poeta i professora en un centre d'adults.
M'enamora aquest bloc!

cantireta ha dit...

I el rosa sobre el negre, la passió sobre la modèstia, jo hi veig.
Passa per ca la cantireta, sispli...
Gràcies!

toni prat ha dit...

amb tot el meu permís i amb tot el meu plaer...m'agrada que t'agradi...
com ho puc fer per veure coses teves cantireta...???

disposa de tot el què et pugui donar...

toni prat ha dit...

només cal que em diguis el lloc i l'hora cantireta...

heavy hedonist ha dit...

Hilarious! Lovely furniture, though.

toni prat ha dit...

Thanks...heavy hedonist...hedonism is also my philosophy of life...

JJ ha dit...

En aquesta ocasió jo estic d'acord amb Clídice. I, no sé però... si la societat hagués estat més igualitària, potser les dones (o moltes dones) no haurien "jugat" a aprofitar-se'n.

toni prat ha dit...

i quan parles de "la societat" JJ...t'estàs referint a una societat mancada de dones...???

JJ ha dit...

Naturalment que no, però el poder sempre ha estat en mans dels homes, la dictadura del poder marca el camí i costa molt de temps poder sortir-ne i, a poc a poc, dibuixar una sendera alternativa.

toni prat ha dit...

Comparteixo la valoració que fas de nostra societat actual, doncs tot fa pensar que el poder és dels homes en general...
Per parlar-ne amb una mica més de propietat potser s'hauria d'esbrinar si la "bella" és un concepte cultural o no i en cas que si...s'hauria de veure a qui beneficia...
Be...com solo dir en aquests cassos potser n'endurien de parlar amb un pizza entremig...no???

helena arumi ha dit...

Jo hi veig una dona que accepta la seva condició de dona, que sap qui és i s'agrada. I que no vol ser forta com el que pot representar la cadira negra, almenys aquest tipus de fortalesa física. Veig una dona que sap on vol anar i que és conscient de que és efímera.
(Potser hi veig massa coses)
;)

toni prat ha dit...

m'agrada el teu comentari Helena Arumi...perquè em remets a les meves elucubracions a l'hora d'interpretar un traç, una pinzellada, un volum...que potser per deformació professional haig d'admetre que poden tenir "vida pròpia" i amb capacitat de plasmar un caràcter, una acció, un sentiment...etc...

Antiga Materon ha dit...

Lleugerament tirada enrere,cames creuades i rosa?...sembla una crítica a una part de dones de l'alta societat, que ja els hi està be el rol que fan al costat dels homes amb “statu” l'home que elles mateixes han triat.

toni prat ha dit...

Doncs si... Antiga Materon... un dels aspectes d'aquest poema era fer aquesta crítica que tu apuntes...