dimarts, 28 de febrer de 2012

PROHIBIT AVANÇAR poesia visual núm. 135

6 comentaris:

Clidice ha dit...

Per un instant he pensat que aquest era un símbol de rebel·lia preciós. Però després el cotxe roig i potent m'ha remés a un estudi que vaig llegir l'altre dia, de les universitats de Berkeley i Toronto, del departament de psicologia, on constataven que qui se salta les normes sempre sol ser la classe més alta, perquè actua de forma més egocèntrica.

A més categoria social i més formació més tendència a pensar que els únics drets que valen són els de l'individu i no els de la societat. La insolidaritat es fa present.

Perdona el rotllo, però és que aquest teu poema visual és realment efectiu, m'ha provocat un munt de reflexions. Gràcies.

toni prat ha dit...

perdona Clidice però tots els meus poemes tenen la pretensió de provocar un munt de reflexions a tots el àmbits...

(ara sense “conya”...m'agrada molt la teva reflexió i et puc dir que és el fruit de la que jo vaig fer quan va sorgir...)

gràcies novament...

Helena Bonals ha dit...

Aquest m'agrada molt! És exactament el que pot passar si avances perillosament.

toni prat ha dit...

i a més a més Helena...amb un cotxe d'alta gamma...!!!

Antiga Materon ha dit...

L'arrogància i prepotència del que es creu per sobre, pel fet d'estar socialment a dalt de tot...de tota manera tindre un cotxe d'aquesta gamma no sempre vol dir això, ni ha que no mengen per tal de presumir de cotxe...i s'apunten a transgredir la norma pel fet de portar-lo...(ja tornem a veure allò que les aparences enganyen).

toni prat ha dit...

aquí crec que apuntes un parell d'idees molt interessants...Antiga que cal tenir en compte a l'hora d'interpretar el poema...

una és el concepte esbiaixat de la realitat creient-se amb propietat de trencar qualsevol tipus de norma....

i l'altra és la que ens fa tocar de peus a terra quan veiem que les aparences enganyen...

gràcies...