lunes 19 de diciembre de 2011

CORRÓ poesia visual núm. 130

10 comentaris:

Carme dijo...

Buf! ja ens el tenen a punt i amb la pintura fresca i abundant que degota!

toni prat dijo...

Em sembla Carme que haurem d’estendre-hi fins i tot els calçotets per allà on no vulguem que ens ho pintin...!!!

Càndid dijo...

No patim; per pintar una paret el corró s'ha de passar unes quantes vegades, ¿no?

Àlex Monfort - Poesia Visual dijo...

Molt bo Toni, i molt tristament real. Amb aquesta pintura (que no acaben mai) van posan capes per sobre de qualsevol color que es diferencii una mica. Per ells les parets maques són les "uniformes" , que trist i empobrit.

toni prat dijo...

És veritat Càndid...però, tant tu com jo, sabem ben bé que una bona empastifada deixa a molta gent sense la possibilitat de recordar quin color s’hi podia veure a sota...

(malauradament...auguro que una altra vegada ens tocarà començar a fer anar la rasqueta...)

toni prat dijo...

És el "cuento" de no acabar mai...Àlex.. veritablement som mesells...(la qual cosa, no sol ser sinònim de rebels...tot s’ha de dir...per això crec que en tenim per temps d’anar desenvolupant aquesta tasca o aquest vici com el que va ajudar a fer famós el cèlebre Laurence d’Aràbia...(dissortadament tot fa pensar que anem pel mateix camí...)

Jordi Dorca dijo...

També corrou.
O correu, vaja.

toni prat dijo...

molt maco el poema Jordi...i molt escaient...

gràcies

Clidice dijo...

Com diu en Càndid, si el passem varies vegades, podem aconseguir unes ben boniques quatre barres. Potser serà aquesta la nostra solució, que quan ens afalaguen tirem a panxacontents.

Bon Nadal, malgrat tot! :)

toni prat dijo...

Em sembla que ho dius molt bé Clidice...: "malgrat tot"

Bones Festes...!!!
i gràcies