dilluns, 19 de desembre de 2011

CORRÓ poesia visual núm. 130

14 comentaris:

Carme ha dit...

Buf! ja ens el tenen a punt i amb la pintura fresca i abundant que degota!

toni prat ha dit...

Em sembla Carme que haurem d’estendre-hi fins i tot els calçotets per allà on no vulguem que ens ho pintin...!!!

Càndid ha dit...

No patim; per pintar una paret el corró s'ha de passar unes quantes vegades, ¿no?

Àlex Monfort - Poesia Visual ha dit...

Molt bo Toni, i molt tristament real. Amb aquesta pintura (que no acaben mai) van posan capes per sobre de qualsevol color que es diferencii una mica. Per ells les parets maques són les "uniformes" , que trist i empobrit.

toni prat ha dit...

És veritat Càndid...però, tant tu com jo, sabem ben bé que una bona empastifada deixa a molta gent sense la possibilitat de recordar quin color s’hi podia veure a sota...

(malauradament...auguro que una altra vegada ens tocarà començar a fer anar la rasqueta...)

toni prat ha dit...

És el "cuento" de no acabar mai...Àlex.. veritablement som mesells...(la qual cosa, no sol ser sinònim de rebels...tot s’ha de dir...per això crec que en tenim per temps d’anar desenvolupant aquesta tasca o aquest vici com el que va ajudar a fer famós el cèlebre Laurence d’Aràbia...(dissortadament tot fa pensar que anem pel mateix camí...)

Jordi Dorca ha dit...

També corrou.
O correu, vaja.

toni prat ha dit...

molt maco el poema Jordi...i molt escaient...

gràcies

Clidice ha dit...

Com diu en Càndid, si el passem varies vegades, podem aconseguir unes ben boniques quatre barres. Potser serà aquesta la nostra solució, que quan ens afalaguen tirem a panxacontents.

Bon Nadal, malgrat tot! :)

toni prat ha dit...

Em sembla que ho dius molt bé Clidice...: "malgrat tot"

Bones Festes...!!!
i gràcies

Anònim ha dit...

m'encanta aquesta foto és la meva preferida visqui espanya!!!

toni prat ha dit...

molta gent vol que visqui anònim...però hi ha qui pensa que cadascú a casa seva...

PhosPsyche ha dit...

Me viene al recuerdo el siguiente refran "Dime que criticas y te dire a que aspiras" ;) Ya se que es inventado pero este no
http://es.wikipedia.org/wiki/Martin_Niem%C3%B6ller
y es que TODOS los nacionalismos GRANDES, MedianoS o pequeños, en verdad llevan el germen del miedo y el ansia de poder por medio de controlar a cuanto más LEGOS mejor.

toni prat ha dit...

Hola PhosPsyche... gràcies por tu aportación...

desde mi punto de vista, diria que las comparaciones suelen ser odiosas...( las `víctimas de tràfico por carretera son muy numerosas y en cambio si no tuvieramos coches no habrian ni ambulancias...ni...ni...ni...)

y respecto a "lo que critico es lo que yo aspiro..." debo decirte que si... que en parte estoy de acuerdo contigo...el primer nacionalismo que yo considero es la familia y no me caso com quien no me gusta...ni me gusta que tenga que casarme a punto de pistola...
eso no excluye que me guste pertenecer a un grupo que considere afin a mi por cuestiones de lengua, cultura, ideologia, etc. y además creo que todo el mundo comparte esta inclinación...

SIENTO MUCHO LA ASOCIACIÓN MALINTENCIONADA DE "NACIONALISMO ES IGUAL A NACISMO"
(creo que seria parecido decir que religión és igual a inquisición..."