martes 17 de mayo de 2011

REGADORA poesia visual núm. 122

4 comentaris:

novesflors dijo...

Reguem la vida amb flors de tant en tant, que de tristors i cansament i desencant estem ben servits.

toni prat dijo...

Jo també ho crec això "novesflors"...

Judit dijo...

I tot regant, imaginem com serà el nostre jardí, si més no, com ens agradaria que fos. Donem flors, regalem flors, imaginem flors, escopim flors, sembrem flors, olorem... les flors!

toni prat dijo...

Hola Judit...m’agrada la teva impressió d’aquest poema... tot i que una de les meves intencions a l’hora de fer-lo era la de donar a entendre que podem condicionar voluntàriament el què donem de nosaltres mateixos, en forma de flors... en aquest cas, amb la pretensió de fer-ne germinar de "noves" específicament i restringir la possibilitat que té l’aigua d’alimentar “males herbes” també...