dimarts, 17 de maig de 2011

REGADORA poesia visual núm. 122

13 comentaris:

novesflors ha dit...

Reguem la vida amb flors de tant en tant, que de tristors i cansament i desencant estem ben servits.

toni prat ha dit...

Jo també ho crec això "novesflors"...

Judit ha dit...

I tot regant, imaginem com serà el nostre jardí, si més no, com ens agradaria que fos. Donem flors, regalem flors, imaginem flors, escopim flors, sembrem flors, olorem... les flors!

toni prat ha dit...

Hola Judit...m’agrada la teva impressió d’aquest poema... tot i que una de les meves intencions a l’hora de fer-lo era la de donar a entendre que podem condicionar voluntàriament el què donem de nosaltres mateixos, en forma de flors... en aquest cas, amb la pretensió de fer-ne germinar de "noves" específicament i restringir la possibilitat que té l’aigua d’alimentar “males herbes” també...

Arte urbano de Logroño ha dit...

Bonito blog. Saludos, Santi

Qui a bu Aloe Verra! ha dit...

J'aime bien cette photo!

Peux-tu m'expliquer ta vision des choses?

Merci

Antiga Materon ha dit...

Podria ser el festeig que li fas a una persona sense compromís, dons les flors tallades no els fa falta l'aigua per regar-les. Provocador i engrescador.

toni prat ha dit...

una idea molt original que em sembla que no se m'hagués acudit mai...
gràcies per aquesta aportació Antiga Materon...

Virginia Edit Perrone. ha dit...

Toni, entré a un Mundo que desconocía en este Lar tuyo, lo paradójico es que ese Mundo estaba en éste que creía conocer.
Revelador tu trabajo. Despierta entre Oximorones y Paradojas, todas de acá, todas nuestras, tan terrenales, tan de todos.
Monsieur, Touchée.
Un Abrazo desde Argentina.
Virginia.

Virginia Edit Perrone. ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
toni prat ha dit...

gracias Virginia por tus palabras tan alentadoras... tengo que reconocer, aunque sea un poco vanidoso, que me gustan y que a la vez me dan alas para seguir con este tipo de comunicación...

Espero que hasta pronto...!!!

Etty Hillessum ha dit...

Doncs a mi em suggereix la màgia de la vida que porta vida, color, bellesa, delicadesa... Elegància! M'agrada molt, encara que vagi tard, Toni. Sóc tardana en tot...

toni prat ha dit...

Un comentari carregat de positivisme Etty Hillessum... i crec que per això mai no és tard...

Hi ha un refrany en castellà que diu: "Nunca es tarde cuando llega..." amb el qual hi combrego totalment...