jueves 17 de marzo de 2011

SALVASLIP poesia visual núm. 119

15 comentaris:

Александр dijo...

My wife is assessed

toni prat dijo...

Hello Александр, can you explain to me a little more?

Achmad Thoriq dijo...

hahahaha....thats funny photos...:D
by :
http://www.thoriqricky.blogspot.com

Saint-Simon dijo...

Li sobra el títol. El poema és ja prou eloqüent. I força bo...

toni prat dijo...

Cap dels meus poemes té títol Saint-Simon, només els hi dic un nom per poder-los indexar al Google ja que al inici...aquest buscador me’ls rebutjava perquè ni s’hi aclaria...

Eduardo dijo...

Esto está demasiado bueno.
cada foto es mejor que la anterior.
Por esa razón me hice seguidor.
Un fuerte abrazo.

EDUARDO

Alena dijo...

M'agrada molt el teu blog!

Bé, aqui deixo el meu! Gràcies!

http://vertidodepalabras.blogspot.com/

toni prat dijo...

Otro abrazo para ti Eduardo...tus palabras son muy pródigas...

gracias...

toni prat dijo...

El teu també el trobo molt interessant Alena...m'ha agradat trobar-te...

Clidice dijo...

El significat d'aquest apunt teu se m'escapa, només et puc dir el que em suggereix. Fa temps que vaig abandonar l'ús d'apòsits d'aquest tipus, la qüestió ecològica n'és una raó, l'altra és que, per la meva pràctica esportiva, això és com dur paper de vidre en contacte amb parts molt sensibles. Em parla d'un tipus de món, d'un consumisme absurd que, malgrat l'impossibilitat d'abandonar-lo, no hem de perdre mai la idea del naixement de tots aquests articles, fruit del nou capitalisme: el producte crea la necessitat, no a la inversa. Aquests aparentment innocents productes, volen convertir-nos en éssers inodors, assèptics i, probablement, inexistents. I ja n'estic fins al capdamunt de sentir-me culpable d'existir. Que els bombin a la indústria.

Apa, quina diàtriba que m'ha sortit! ja em disculparàs :)

G4þRI€L dijo...

excelentes trabajos!
www.pornotirarlas.blogspot.com

toni prat dijo...

Hola Clidice...estic gairebé d'acord amb tot el què dius, menys que sigui una diatriba...
Hi ha coses que jo, per la meva naturalesa no he pogut experimentar, com és això del "paper de vidre"...però per un altre cantó estic plenament convençut que estem en un moment de la societat en que massa vegades el "producte crea la necessitat i no a la inversa"...
Però jo el què volia expressar en aquest poema és la paradoxa que sovint crea el sexe...i fer palès, que segurament un salvaslip pot provocar certa mena de rebuig, malgrat sigui net, just acabat d’estrenar, i en canvi, si en prescindim i fixem només l’atenció en una vulva al descobert som capaços de ramblejar-nos-hi fent sexe oral sense cap tipus d’escrúpol...no?
És, crec jo, la mateixa paradoxa que la naturalesa ens proposa contínuament...que just per allà on tenim els punts d’evacuació del què desestima el nostre cos, coincideix que s’hi identifiquen els punts de més plaer sexual o sensual...(i que per que no es molestin entre els dos conceptes moltes vegades cal fer “ulls clucs” i no pensar-hi...)

toni prat dijo...

Gracias GABRIEL (perdona si no lo se escribir bien tu nombre...) gracias, de todas maneras, por tus amables palabras...He visto cosas tuyas y también las veo muy interesantes...

Anónimo dijo...

Menudo enfermo mental.

toni prat dijo...

hola Anónimo...se podria saber sobre que parámetros psicológicos te basas para poderme hacer este diagnóstico a distancia ?
o quizás mejor me gustaría preguntar cual ha sido tu interpretación para que llegues a esta conclusión ?

gracias...espero alguna aclaración...(si no es mucho pedir)..