dijous, 17 de març de 2011

SALVASLIP poesia visual núm. 119

20 comentaris:

Александр ha dit...

My wife is assessed

toni prat ha dit...

Hello Александр, can you explain to me a little more?

Achmad Thoriq ha dit...

hahahaha....thats funny photos...:D
by :
http://www.thoriqricky.blogspot.com

Saint-Simon ha dit...

Li sobra el títol. El poema és ja prou eloqüent. I força bo...

toni prat ha dit...

Cap dels meus poemes té títol Saint-Simon, només els hi dic un nom per poder-los indexar al Google ja que al inici...aquest buscador me’ls rebutjava perquè ni s’hi aclaria...

Saint-Simon ha dit...

Entesos. A més, això de Salvaslip és una marca només present a l'estat espanyol. Fora d'aquí, el nom esdevé neutre i el poema parla per ell mateix, que és el que cal. I visca el sexe oral! (Mira, m'ha sortit un rodolí).

Fernando Rocchia ha dit...

MUY CREATIVO EL CONTENIDO DEL BLOG, ES MI PRIMERA VISITA....NO SERA LA ULTIMA

Eduardo ha dit...

Esto está demasiado bueno.
cada foto es mejor que la anterior.
Por esa razón me hice seguidor.
Un fuerte abrazo.

EDUARDO

Alena ha dit...

M'agrada molt el teu blog!

Bé, aqui deixo el meu! Gràcies!

http://vertidodepalabras.blogspot.com/

toni prat ha dit...

Otro abrazo para ti Eduardo...tus palabras son muy pródigas...

gracias...

toni prat ha dit...

El teu també el trobo molt interessant Alena...m'ha agradat trobar-te...

toni prat ha dit...

El teu també el trobo molt interessant Alena...m'ha agradat trobar-te...

Clidice ha dit...

El significat d'aquest apunt teu se m'escapa, només et puc dir el que em suggereix. Fa temps que vaig abandonar l'ús d'apòsits d'aquest tipus, la qüestió ecològica n'és una raó, l'altra és que, per la meva pràctica esportiva, això és com dur paper de vidre en contacte amb parts molt sensibles. Em parla d'un tipus de món, d'un consumisme absurd que, malgrat l'impossibilitat d'abandonar-lo, no hem de perdre mai la idea del naixement de tots aquests articles, fruit del nou capitalisme: el producte crea la necessitat, no a la inversa. Aquests aparentment innocents productes, volen convertir-nos en éssers inodors, assèptics i, probablement, inexistents. I ja n'estic fins al capdamunt de sentir-me culpable d'existir. Que els bombin a la indústria.

Apa, quina diàtriba que m'ha sortit! ja em disculparàs :)

Grupo Barukar ha dit...

Amado tu blog, muy bueno de verdad!..

Nossos Sites:
http://www.barukar.com.br
http://www.barukar.com
http://www.bkbusca.com.br
http://www.bkbusca.com
http://www.classinoiva.com.br
http://www.classimoveis.cc

G4þRI€L ha dit...

excelentes trabajos!
www.pornotirarlas.blogspot.com

toni prat ha dit...

Hola Clidice...estic gairebé d'acord amb tot el què dius, menys que sigui una diatriba...
Hi ha coses que jo, per la meva naturalesa no he pogut experimentar, com és això del "paper de vidre"...però per un altre cantó estic plenament convençut que estem en un moment de la societat en que massa vegades el "producte crea la necessitat i no a la inversa"...
Però jo el què volia expressar en aquest poema és la paradoxa que sovint crea el sexe...i fer palès, que segurament un salvaslip pot provocar certa mena de rebuig, malgrat sigui net, just acabat d’estrenar, i en canvi, si en prescindim i fixem només l’atenció en una vulva al descobert som capaços de ramblejar-nos-hi fent sexe oral sense cap tipus d’escrúpol...no?
És, crec jo, la mateixa paradoxa que la naturalesa ens proposa contínuament...que just per allà on tenim els punts d’evacuació del què desestima el nostre cos, coincideix que s’hi identifiquen els punts de més plaer sexual o sensual...(i que per que no es molestin entre els dos conceptes moltes vegades cal fer “ulls clucs” i no pensar-hi...)

toni prat ha dit...

Gracias GABRIEL (perdona si no lo se escribir bien tu nombre...) gracias, de todas maneras, por tus amables palabras...He visto cosas tuyas y también las veo muy interesantes...

Clidice ha dit...

Amb el teu raonament, Toni, he quedat de pasta de full. M'has fet adonar que veure un apòsit higiènic, per a mi, és sinònim de tabú, d'impuresa i en com som capaces, per reflex condicionat, de separar el sexe i les funcions corporals, com si ambdós fossin oposats i incompatibles, talment les tribus més recòndites. Hi ha quelcom que persisteix, com una nosa, un soroll ancestral que, malgrat les capes i capes de civilització, se'ns fa present.

Em pregunto si no seria massa agosarat fer un estudi de la publicitat en paral·lel a l'explotació dels instints i les pors més primàries. Res, que si se m'ha acudit a mi segur que ja l'han fet :)

Anònim ha dit...

Menudo enfermo mental.

toni prat ha dit...

hola Anónimo...se podria saber sobre que parámetros psicológicos te basas para poderme hacer este diagnóstico a distancia ?
o quizás mejor me gustaría preguntar cual ha sido tu interpretación para que llegues a esta conclusión ?

gracias...espero alguna aclaración...(si no es mucho pedir)..