... Les possibilitats d'intercanvi desapareixen quan, davant la necessitat de parlar, sembla no importar que no hi hagi ningú a l'altre costat de la línia...
Jo no comparteixo la teva tesi Clidice...a mi em sembla que s’escolta poc en referència de tot el què s’emet...però s’escolta molt en referència al que es podia escoltar abans d’aquest doll de comunicació actual...
si que crec que és veritat això que dius Ariadna... i per una banda és el que volia que s’interpretés en aquest poema...però per una altra, també volia donar a entendre l’afició sovintejada de molta gent que quan parlen sembla que s’escoltin...(sobretot en temps d’eleccions...)
quizás una incisión precisa no sólo a problemas de una sociedad en general sino al hombre como individuo... la comunicación y la forma en que esta se convierte en " descomunicación"
Si Orees19...esta es una interpretación muy afín a la que yo esperaba transmitir...a veces, un exceso de facilidad en la comunicación nos hace "publicar" cosas tan banales que luego solo las escuchamos nosotros mismos y lo malo es que esto crea hábito...
jo estic d'acord amb això de "l'ego apujat fins el moll de l'os"... però d'una manera inconscient... no creus que això d'escoltar-se a sí mateix no és un fet que es dóna molt i molt sovint...???
( jo he llegit algun llibre que em semblava que era d'ideologia esquerrana i al contrastar-ho amb altre gent l'han trobat ple d'idees dretanes.) (no t'ha passat mai...?)
Doncs si... segurament tens tota la raó M. del Carme López... perquè jo considero que és l'acescència de la vida... el "si/no" el cercle "tancat/obert" "positiu/negatiu" etc... i no cal dir que dintre d'aquests extrems també crec que cal matisar sempre tots els possibles tons entre "blanc/negre" perquè rarament se sol donat aquesta puresa del "no" color...
32 comentaris:
Un paradigma precís de la comunicació actual, plena de medis de comunicació quan mai s'havia escoltat tan poc.
Si aprenguéssem a comunicar-nos, a parlar més i escoltar més, estaríem més units, no hi hauria distàncies insalvables.
like!
... Les possibilitats d'intercanvi desapareixen quan, davant la necessitat de parlar, sembla no importar que no hi hagi ningú a l'altre costat de la línia...
Me hace pensar en la fata de comunicación que existe a pesar de lo medios.
Jo no comparteixo la teva tesi Clidice...a mi em sembla que s’escolta poc en referència de tot el què s’emet...però s’escolta molt en referència al que es podia escoltar abans d’aquest doll de comunicació actual...
És una interpretació que no havia contemplat..."novesflors"...
Thanks Oleksandr, for your answer... I like you like it.
si que crec que és veritat això que dius Ariadna... i per una banda és el que volia que s’interpretés en aquest poema...però per una altra, també volia donar a entendre l’afició sovintejada de molta gent que quan parlen sembla que s’escoltin...(sobretot en temps d’eleccions...)
esta es otra interpretación que creo muy interesante y que no caí al hacer el poema...
gracias Gustavo...
Ezto me zuena a auto-ezcucha, una buena tésnica pa no dar la lata a los demás. Bravo!
Ande hay que firmar!?
Aquí, la Txarín.
Hola Txarín...es todo un placer leer esta propuesta tan sigular...ya me gustaria tenerte más a menudo en esta página...
gracias...
Increíble!
Great Pics...nice blog!!
Regards-Jason
Great Pics...nice blog!!
Regards-Jason
lo que estamos hablando de un espejo de nuestro corazón
les poesies són meravelloses teu blogger és preciós una salutació de balcó
gràcies balcó...estic content de que t'agradi i t'invito a participar-hi sempre que vulguis...
oh!
que genialidad!
Gracias Emily por tu elogio...me gustaría verte a menudo por esta página...
y sigo maravillándome
quizás una incisión precisa no sólo a problemas de una sociedad en general sino al hombre como individuo... la comunicación y la forma en que esta se convierte en " descomunicación"
excelente.
Si Orees19...esta es una interpretación muy afín a la que yo esperaba transmitir...a veces, un exceso de facilidad en la comunicación nos hace "publicar" cosas tan banales que luego solo las escuchamos nosotros mismos y lo malo es que esto crea hábito...
Incomunicació total...”diàleg” de sords. L'ego pujat fins al moll de l'os.
jo estic d'acord amb això de "l'ego apujat fins el moll de l'os"... però d'una manera inconscient... no creus que això d'escoltar-se a sí mateix no és un fet que es dóna molt i molt sovint...???
( jo he llegit algun llibre que em semblava que era d'ideologia esquerrana i al contrastar-ho amb altre gent l'han trobat ple d'idees dretanes.) (no t'ha passat mai...?)
Dons si...sembla que costa escoltar d'altri....de baixa estofa, però bona mostra la tenim en els "debats" escombraria que ens ofereixen les TV.
i potser més que escoltar Antiga Materon jo diria interioritzar-ho... comprendre-ho...
aquest telèfon que la teva paraula és l'única que escoltes crec que plasma perfectament aquesta opció...
A mi m'inspira allò que hi ha gent que només s'escolta i es parla a sí mateix, sense importar qui hagi a l'altre costat ni què digui.
Tancament.
Escoltar-se a un mateix.
La idea de cercle (tancat / obert) sovinteja en la teva obra.
Molt interessant.
Has clavat la meva idea Quatre Paraules al Dia... em sembla que jo, amb paraules, no ho hagués dit més bé...
Doncs si... segurament tens tota la raó M. del Carme López... perquè jo considero que és l'acescència de la vida... el "si/no" el cercle "tancat/obert" "positiu/negatiu" etc... i no cal dir que dintre d'aquests extrems també crec que cal matisar sempre tots els possibles tons entre "blanc/negre" perquè rarament se sol donat aquesta puresa del "no" color...
retroalimentació...
o/i egocentrisme... Sàlvia... potser...???
Publica un comentari a l'entrada