dijous, 11 de novembre de 2010

TELÈFON poesia visual núm. 113

32 comentaris:

Clidice ha dit...

Un paradigma precís de la comunicació actual, plena de medis de comunicació quan mai s'havia escoltat tan poc.

novesflors ha dit...

Si aprenguéssem a comunicar-nos, a parlar més i escoltar més, estaríem més units, no hi hauria distàncies insalvables.

Oleksandr Solomakha ha dit...

like!

digue'm ariadna ha dit...

... Les possibilitats d'intercanvi desapareixen quan, davant la necessitat de parlar, sembla no importar que no hi hagi ningú a l'altre costat de la línia...

Gustavo ha dit...

Me hace pensar en la fata de comunicación que existe a pesar de lo medios.

toni prat ha dit...

Jo no comparteixo la teva tesi Clidice...a mi em sembla que s’escolta poc en referència de tot el què s’emet...però s’escolta molt en referència al que es podia escoltar abans d’aquest doll de comunicació actual...

toni prat ha dit...

És una interpretació que no havia contemplat..."novesflors"...

toni prat ha dit...

Thanks Oleksandr, for your answer... I like you like it.

toni prat ha dit...

si que crec que és veritat això que dius Ariadna... i per una banda és el que volia que s’interpretés en aquest poema...però per una altra, també volia donar a entendre l’afició sovintejada de molta gent que quan parlen sembla que s’escoltin...(sobretot en temps d’eleccions...)

toni prat ha dit...

esta es otra interpretación que creo muy interesante y que no caí al hacer el poema...
gracias Gustavo...

Anònim ha dit...

Ezto me zuena a auto-ezcucha, una buena tésnica pa no dar la lata a los demás. Bravo!

Ande hay que firmar!?

Aquí, la Txarín.

toni prat ha dit...

Hola Txarín...es todo un placer leer esta propuesta tan sigular...ya me gustaria tenerte más a menudo en esta página...
gracias...

M.A. ha dit...

Increíble!

smellwonder ha dit...

Great Pics...nice blog!!

Regards-Jason

smellwonder ha dit...

Great Pics...nice blog!!

Regards-Jason

harts ha dit...

lo que estamos hablando de un espejo de nuestro corazón

balcón ha dit...

les poesies són meravelloses teu blogger és preciós una salutació de balcó

toni prat ha dit...

gràcies balcó...estic content de que t'agradi i t'invito a participar-hi sempre que vulguis...

Emily Doisneau ha dit...

oh!
que genialidad!

toni prat ha dit...

Gracias Emily por tu elogio...me gustaría verte a menudo por esta página...

orees19 ha dit...

y sigo maravillándome

quizás una incisión precisa no sólo a problemas de una sociedad en general sino al hombre como individuo... la comunicación y la forma en que esta se convierte en " descomunicación"

excelente.

toni prat ha dit...

Si Orees19...esta es una interpretación muy afín a la que yo esperaba transmitir...a veces, un exceso de facilidad en la comunicación nos hace "publicar" cosas tan banales que luego solo las escuchamos nosotros mismos y lo malo es que esto crea hábito...

Antiga Materon ha dit...

Incomunicació total...”diàleg” de sords. L'ego pujat fins al moll de l'os.

toni prat ha dit...

jo estic d'acord amb això de "l'ego apujat fins el moll de l'os"... però d'una manera inconscient... no creus que això d'escoltar-se a sí mateix no és un fet que es dóna molt i molt sovint...???

( jo he llegit algun llibre que em semblava que era d'ideologia esquerrana i al contrastar-ho amb altre gent l'han trobat ple d'idees dretanes.) (no t'ha passat mai...?)

Antiga Materon ha dit...

Dons si...sembla que costa escoltar d'altri....de baixa estofa, però bona mostra la tenim en els "debats" escombraria que ens ofereixen les TV.

toni prat ha dit...

i potser més que escoltar Antiga Materon jo diria interioritzar-ho... comprendre-ho...

aquest telèfon que la teva paraula és l'única que escoltes crec que plasma perfectament aquesta opció...

Quatre Paraules al Dia ha dit...

A mi m'inspira allò que hi ha gent que només s'escolta i es parla a sí mateix, sense importar qui hagi a l'altre costat ni què digui.

M. del Carme López ha dit...

Tancament.
Escoltar-se a un mateix.
La idea de cercle (tancat / obert) sovinteja en la teva obra.
Molt interessant.

toni prat ha dit...

Has clavat la meva idea Quatre Paraules al Dia... em sembla que jo, amb paraules, no ho hagués dit més bé...

toni prat ha dit...

Doncs si... segurament tens tota la raó M. del Carme López... perquè jo considero que és l'acescència de la vida... el "si/no" el cercle "tancat/obert" "positiu/negatiu" etc... i no cal dir que dintre d'aquests extrems també crec que cal matisar sempre tots els possibles tons entre "blanc/negre" perquè rarament se sol donat aquesta puresa del "no" color...

Sàlvia ha dit...

retroalimentació...

toni prat ha dit...

o/i egocentrisme... Sàlvia... potser...???