dilluns, 14 de juny de 2010

PLÀTANS poesia visual núm.104

12 comentaris:

novesflors ha dit...

No sé si és un poc bèstia, el que se m'ha acudit... Hi ha molta població de la 3a edat.

toni prat ha dit...

No se m’havia passat pel cap "novesflors"...però haig d’admetre que em sembla una observació molt particular i que pot provocar un gran debat...

Càndid ha dit...

¿No hi veieu un homenatge als que fan pinya als castells?

Clidice ha dit...

més aviat jo hi veig molta insolència :)

toni prat ha dit...

Crec que és una idea boníssima Càndid, que probablement pot ser la genèrica de l'esquema “casteller” (o de fer torres humanes)...

toni prat ha dit...

i perquè Clidice, un plàtan no pot anar a buscar les arrels del seu nexe amb la seva comunitat una mica més enllà del que fa la massa, malgrat això li comporti caure en un cert ridícul davant d'una societat que ho pot creure indecorós ?...

Clidice ha dit...

és que jo no li veig tants mals a la massa com sol fer-ho la ... massa :) en tot cas, no cal que em facis massa cabal, serà perquè sóc al·lèrgica als plàtans, que un d'ells gairebé em costa la vida, que per això me'ls miro, sempre, amb molt mals ulls :)

toni prat ha dit...

Vols dir que només és la massa que veu tants mals a la massa...?
i referent als plàtans...em sap greu portar-te mals records...

Clidice ha dit...

bé, considerant la superpoblació mundial i que no sembla que la cosa hagi d'anar a menys, tots els ois que fem a la massa em semblen una mica fora de lloc. crec, sincerament, que només començarem a funcionar bé, de debò, el dia que acceptem que pertanyem a una comunitat i que bandegem aquest nostre individualisme provinent del romanticisme, ja una mica fora de temps. formar part d'una comunitat o d'un clan no ha de voler dir, necessàriament, estar despersonalitzat.

prescindint-ne de la fruita, que també es podria llegir amb connotacions sexuals de les quals no n'he volgut fer esment, el neguit de "significar-se" per part d'una de les peces que pertanyen a un ramat, m'ha fet rumiar en algunes experiències tristes d'éssers desesperats intentant sobresortir al preu que sigui.

segurament sóc jo que hi poso més pa que formatge, però ja ho saps: diem més de nosaltres que de l'obra, no?

toni prat ha dit...

"formar part d’una comunitat o d’un clan no ha de voler dir, necessàriament, estar despersonalitzat"...d’acord Clidice...d’acord, però això no crec que tingui res a veure amb el fet de que les masses tinguin raó o no...
referent al segon paràgraf, jo no penso que sobresurti només que la gent que s’ha proposat sobresortir...
i si "diem més de nosaltres que de l’obra"...haig de dir-te que, per a mi, és totalment indestriable una cosa de l’altra...més ben dit...no hi ha una cosa sense l’altra...

Antiga Materon ha dit...

Aquest plàtan busca parella, tots està aparellats menys ell...aixeca el cap tot el que pot per veure que troba o volen mirar cap un altre banda.
Em recorda el grup d'amics/es, que tots van fen la seva via i que sempre ni ha algun dons que pel que sigui, volgut o no està sol (desaparellat), el dia que fan una trobada mira cap a tot arreu perquè se sent incòmode.

toni prat ha dit...

una historieta molt ocurrent Antiga Materon... podria ser el guió d'una bona novel·la... gràcies...