dilluns, 31 de maig de 2010

CANDAU poesia visual núm.103

20 comentaris:

Sandra D,Roig ha dit...

A que no tanques?, es la repressió en tots els ambits per més claus que tinguis.
:) una abraçada

mar ha dit...

Les mateixes claus que han d'obrir el candau,queden atrapades en ell..

com quan no veiem la solució d'un problema perque quedem immerssos en ell...

m'ha agradat,Toni...

Revista Iguazú ha dit...

Hola Toni, después de leer tu comentario en nuestra web, te respondo por aquí, ya que parece que mis mail no te llegan (quizás te llegaron a la bandeja de spam).

Sólo quería agradecerte que quieras colaborar con la revista, y cuando salga el próximo número (septiembre de este año, en principio, aunque todavía estamos esperando la subvención, y en estos tiempos de crisis nunca se sabe) valoraremos la publicación de alguna de tus obras.

Gracias otra vez,

Nuria Rita Sebastián
Directora de Iguazú. Revista Artesanal de Literatura y Cultura

digue'm ariadna ha dit...

... Pensaments, somnis i il.lusions tancats, immobilitzats en el cau de la seva creació. Allò que els hauria de donar llibertat i obertura a l'exterior, forma part i està subjecte pel mateix mecanisme que els hauria de donar protecció...

Laura Dalmau ha dit...

Ariadna, una bella reflexió... també poden ser secrets que guardem en clau i que tan sols ens oprimeixen la sortida

toni prat ha dit...

Una interpretació molt original...són d’aquestes que em fan valorar el gran ventall de possibles interpretacions que hi poden haver per una mateixa imatge...gràcies Sandra...

toni prat ha dit...

Amb les teves paraules Mar, reculls l’essència del pensament que tenia quan vaig fer aquest poema...és maco coincidir...

toni prat ha dit...

El teu comentari Ariadna, passa a arrodonir encara més la meva intenció...no hi ha cap dubte que el mateix sistema conté la solució “empresonada” del malson que ens afecta...
Només els bons “serrallers” se’n sortiran...

toni prat ha dit...

Una altra reflexió sobre la mateixa imatge Laura, que enriqueix el poema i ens posa sobre la taula un tema prou interessant...gràcies...feia dies que no t’hi deixaves veure...

Dan Epstein ha dit...

This is an amazingly deep image.

often, inherent in the problems we face the solution is inaccessible to us ALONE. However, if we have two of these situations each could unlock the others lock and they would have keys to there own lock. we each can unlock each others problems.

noticias ha dit...

guaaa!! me encanta el blog, siempre encuentro poemas preciosos

toni prat ha dit...

muchísimas gracias "noticias"...he visitado tu blog y lo encuentro muy interesante...

Antiga Materon ha dit...

Nosaltres som els amos dels nostres actes i pensaments, som els únics que els podem desvetllar... som els amos de les claus.

toni prat ha dit...

en aquest cas la meva idea era contrària al que dius tu...Antiga Materon... nosaltres som el cadenat...si... però les claus per obrir-nos o tancar-nos malgrat portar-es a sobre, molt sovint no tenim la capacitat de fer-les servir... ja que potser per una introspecció massa profunda les fa carcelleres de la nostra pròpia presó...

Nosaltres ha dit...

Molt, molt bonic. I utòpic! A mi em suggereix que dues persones que s'estimen, a vegades, gairebé arriben a tenir una clau idèntica que obre el mateix cadenat. Gairebé, però mai no és així del tot, perquè som persones diferents.

Nosaltres ha dit...

Molt, molt bonic. I utòpic! A mi em suggereix que dues persones que s'estimen, a vegades, gairebé arriben a tenir una clau idèntica que obre el mateix cadenat. Gairebé, però mai no és així del tot, perquè som persones diferents.

toni prat ha dit...

un comentari sorprenent i no cal dir que molt original... "Nosaltres"... m'agrada el bloc perquè els lectors es fan seus els poemes i veig que donen un o uns significats ben dispars als que jo hi volia conferir i que contribueixen a l'enriquiment del meu "celler"... gràcies...

Miguel Angel Duque ha dit...

Hay problemas irresolubles o la solución está en el origen del problema

toni prat ha dit...

creo que és una pregunta clave y fundamental Miguel Angel Duque... (una observación muy bien condensada que requiere una meditación amplia...) gràcies por tu aportación...

toni prat ha dit...

una aportació molt particular Nosaltres... no sé com pots veure aquesta diferència en les claus... (m'ho he mirat amb lupa i no la he sabut trobar...)