dijous, 29 d’abril de 2010

FLETXA poesia visual núm.100

17 comentaris:

Clidice ha dit...

La perfecció és inassolible, impenetrable, impermeable i impassible. La perfecció no té ànima.

novesflors ha dit...

Algú imprevist es pot creuar en el camí (d'una relació) que la fletxa seguia i fer-la canviar de destinatari amorós.

digue'm ariadna ha dit...

... Aquella sageta dirigida per la raó capaç de col.locar una gruixuda cuirassa a la rauxa del sentiment, pot arribar a manllevar tota afecció...

toni prat ha dit...

Ja no és la primera vegada que debatem tu i jo, Clidice sobre aquesta qüestió, jo segueixo pensant que la perfecció és relativa, però que tot i amb això, no sempre ens trobem (en el cas de les parelles), les dues persones totalment complementaries i d’aquesta manera tendim a voler fer culpable a l’altre de buscar la “perfecció” .
Jo crec que si intentéssim definir el què és la perfecció...en tindríem per estona...

toni prat ha dit...

efectivament novesflors, tot que no era aquest l’objecte del meu poema, crec que és una interpretació molt vàlida que enriqueix la versatilitat d’aquest...

marta ha dit...

Fa estona que em miro aquest cor i la fletxa. M'agrada. Hi veig reflexat l'amor pur, el sentiment segur, fins i tot obsessiu de tan fort. La fletxa no ha pogut travessar el cor. S'ha blincat.
Aquest cor atresora un sentiment fort, segur i impenetrable. Amor.
O bé la fletxa no ha sigut prou ferma en el seu propósit...
Qui sap....

toni prat ha dit...

Si i no Ariadna, malauradament amb aquest grafisme no es dóna a entendre pro bé, que la fletxa ja partia del seu origen amb la punta enlairada...i això pot suggerir encara més interpretacions de les que podia tenir el poema que jo vaig concebre...
la teva, la veig clara i em sembla molt encertada, en el supòsit que aquesta gruixuda cuirassa l’hagués doblat, però...roman el misteri sobre d’intencionalitat pròpia del poema...(ja tiraré la fletxa endarrere...)

Clidice ha dit...

Toni, jo no parlo de les parelles, miro de ser més genèrica. Sóc molt sensible a l'estètica de la recepció, per això procuro opinar de la forma més genèrica possible, perquè prefereixo mantenir el meu jo en un segon pla. :)

graell ha dit...

tant el cor com la fleta són com de joguina

toni prat ha dit...

D'acord Clidice...d'acord...però no confondrem ànima amb compassió...veritat...o conformisme...no?
Perquè llavors el tema es complica...

Clidice ha dit...

compassió? veritat? conformisme? en tinc una vaga idea com de característiques que els abelleixen als cristians no? penso que potser ho he somniat ^^

toni prat ha dit...

Hola Graell...molt interessant...potser tots els "cors" i totes les "fletxes" les hem convertit en una espècie de "joguines" per conveniència pròpia...ja que si fóssim molt acurats en el realisme pur, potser ens podríem deprimir?...i per això necessitem disfressar les coses...?

toni prat ha dit...

Ara, per aixó, Clidice passant totalment dels cristians, el concepte de perfecció crec que ens mena cap a un concepte de Deu i aixó si que, de moment, per a nosaltres és inassolible...no?

Clidice ha dit...

Bé, tant li fa, cristians, Plató ... tots adoren la perfecció. Em quedaré al palau de Cnossos, menjant raïm i ballant al davant dels toros, mentre els altres esmercen temps i energies en allò inassolible.

toni prat ha dit...

Puc fer-t’hi companyia, Clidice...(mentrestant miro com balles)?

Antiga Materon ha dit...

La possessió en l'amor?....amor veritable...? Sembla entrar al cor neta sense fer estralls i si queda doblada però...potser no se'n podrà despendre mai...
o potser en entrar la dobla per donar-li tot... per embolcallar-la de l'amor que pensa donar-li...
buf complicat...

toni prat ha dit...

si... Antiga Materon... molt complicat...