dissabte, 17 d’abril de 2010

BASTÓ-ESPASA poesia visual núm. 99

12 comentaris:

Carme ha dit...

Totes les coses, per útils o inofensives que siguin poden ser utilitzades de maneres agressives en diferents graus, els objectes i fins i tot els mots. O potser hauria dem dir sobretot els mots. Bon dia!

graell ha dit...

molta trampa, no serveix per recolzar-s'hi, el bastó amaga una arma, una arma elegant,

novesflors ha dit...

Malauradament, moltes persones recolzen els seus comportaments per aconseguir els objectius que s'han marcat, i la seua vida en termes generals en la violència.

Daniela ha dit...

E' come la vecchiaia, un arma a doppio taglio...Sostegno e ferimento,dolore ed esperienza...

mar ha dit...

Arma de doble tall?
com tantes coses en aquesta vida que amaguen sota una capa de bondat,la mesquineza......
.....m'agrada aquest poema

toni prat ha dit...

Hola Carme...una aportació enriquidora, pel què veig n’ha suscitat moltes...
Hi ha qui opina que allò què ens recolzem i que ens hauria d’ajudar, pot enfonsar-nos...

toni prat ha dit...

Si graell, si...comparteixo totalment la teva interpretació i m’hi solidaritzo...
Una persona que no m’ha deixat el comentari al bloc diu que una lectura cívica seria: "el bastó de la distinció social que alhora ens oprimeix..."

toni prat ha dit...

Aquesta qüestió era una de les que jo volia mostrar, novesflors...i més precisament la violència que se’ns ha girat d'un temps ençà cap a la terra de la hem eixit...
Seguint el mateix fil hi ha qui diu que en el fons, si necessitem un bastó ja anem cap avall i, per tant, anem punxant la terra i penetrant-hi.

toni prat ha dit...

Mi piace Daniela...è molto filosofico...malgrado l'intenzione non fosse questa... credo sia qualcosa implicito all'età alla quale pochi possono scampare...

toni prat ha dit...

m'agrada que t'agradi Mar...i t'haig de dir que això de "l'arma de doble tall el defineix força bé..."

Antiga Materon ha dit...

Aquest poema em diu ....que no ens podem fiar mai de les aparences, el bastó ens pot portar d'entrada a dos tipus de persones, la primera ens pot donar una sensació de fragilitat, de bionomia...però fins que no coneixes qui si recolza no saps per on et pot sortir (imatge enganyosa); la segona em fa pensar en una persona elegant, estètica ...per la que també pots sentir la curiositat d'apropar-t'hi (també enganyosa), per a mi el que he dit al començament. Les aparences enganyen.

Toni Prat ha dit...

si... si... jo també crec que és un bon resum del poema agafant-lo des d'aquest punt de vista...Antiga Materon... no cal dir que hi moltes altres interpretacions que li escauen...