Q+C P.V. 92 matematicopoema, 15

viernes 8 de enero de 2010

Q+C P.V. 92 matematicopoema, 15

6 comentaris:

digue'm ariadna dijo...: ... Podem parlar de relació d'igualtat quan un no varia mentre l'altre sí que ho fa?...; 9 de enero de 2010 02:48
Raquel Estrada Roig dijo...: En les sumes de dos factors, sempre n'hi ha un que s'ha d'arrodonir? No són tots dos, que s'han de deixar acariciar les arestes? (el cercle és un miratge?); 9 de enero de 2010 03:24
toni prat dijo...: massa sovint aquesta és la trista realitat Ariadna, el temps no passa envà...i per un cantó ens ajuda a conèixer-nos cada vegada més, però per un altre, ens desmunta l’esperança que gairebé sempre tenim de canviar de l’altre en les coses que ens molesten...llavors, malauradament es converteixen en menyspreu...que és el pitjor que ens pot passar per a mantenir aquell 1 (1+1)...

sobre el què ho fa...crec que és evident : la manca de comunicació, provocada moltes vegades per aquest voler “acceptar gratuïtament”, com la moral convencional ens ensenya... i està més que provat,
que ningú no ens pot convèncer si nosaltres no ens podem convèncer ni tant sols voluntàriament d’allò que no ens convenç...

només amb molt de diàleg –encara que ara sembli que em contradeixi- i raonant molt bé tota la polèmica, m’atreviria a dir que és possible d’arribar a calar prou endins a algú per a modificar el seu comportament sense que això li suposi cap esforç...sinó...merda !!!

i aquí si que no hi val la maleïda “tolerància” que no fa res més que amagar la brutícia sota els mobles per anar engreixant racons que val més que mai no surtin...perquè solen ser letals...

tot el que es pugui esbandir crec que cal fer-ho i quan més aviat millor...; 10 de enero de 2010 08:40
toni prat dijo...: El cercle, mirat des del punt de vista de l’ortodòxia podria entendre’s com a “perfecció” i com a tal, -podríem dir- està mancada d’un prototipus que serveixi com a punt de referència per a tothom. Segons el diccionari, la persona perfecte és aquella que té totes les qualitats requerides, que no li manca res.

És evident que, al mateix temps, existeixen moltes “perfeccions”, (un pot ser perfecte per una persona determinada i imperfecte per una altra)...i...per si fos poc, aquestes van variant amb el temps...tal com deia amb el comentari d’abans...però no cal posar-se les mans al cap, perquè la nostra perfecció envers l’altra, també varia... Aquí podríem parlar dels enamoraments i de la seva caducitat... Però potser que aprofitem algun altre poema...

I pel que fa als arrodoniments...jo crec que generalment són tots dos els que s’hi han de sotmetre...tot i que, com també deia abans, vol paciència...

Gratis, gratis, crec que no hi ha res...; 10 de enero de 2010 09:38
Carme dijo...: A mi m'agradaria més que fos així...

Ja sé que no passa gaire, però una mica de cada costat, el quadrat menys quadrat i la rodona menys rodona i tenyir-se dels colors de l'altre. Però és que sempre faig volar coloms. :); 21 de enero de 2010 08:51
Kaz Maslanka dijo...: Hi Toni,
I published some of your math poems on my blog and referenced this blog so others can see your work.
Good luck!
Kaz; 20 de julio de 2010 23:43

Publicar un comentario en la entrada

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)