dimarts, 22 de desembre de 2009

BUSQUES I ESFERA poesia visual núm. 90

10 comentaris:

Clidice ha dit...

El temps, esperant, sense la voluntat dels homes (les busques)

mar 2 ha dit...

Quin tresor, el temps...
temps que em manca per fer una poesia com aquesta,,,,
l´aigua de la pluja em corre
per l´escot i en confon amb la suor del teu cos.

toni prat ha dit...

Aquest comentari és molt suggerent, Clidice, amb molts aspectes...em sembla que hauríem de quedar a sopar...
Però si no pot ser, et diré que m’has obert una escletxa que cada vegada se’m fa més gran...i produeix més escletxes emergents en una paret que semblava molt massissa i segura...
(et dic tot això perquè no ser què afegir ni que argüir al teu comentari...-el poema és teu-...bona nit...)

toni prat ha dit...

mar 2...



la rauxa ens despentina
les ànsies a quatre mans
si la tramuntana es gira

digue'm ariadna ha dit...

... No fa massa, vaig llegir un llibre, "Rellotge sense busques", en la seva lectura vaig descobrir que sempre que el temps s'atura, el rellotge perd les busques, allargant i escurçant alhora aquell moment capaç d'enganyar la percepció del seu pas. Aquí potser, el rellotge juga amb la nostra percepció sota l'atenta mirada de les busques. No es perden sinó que resten properes, -qui sap si encara funcionant!-, marcant un temps sense esfera que passa i continua graduant aquell moment que creiem aturat, simplement perquè no escoltem el seu tic-tac...

Carme ha dit...

l'esfera buida em transmet una mena de repòs diferent, repòs fora del temps... les busques sense esfera com una mena de super estrés fins i tot desesperació. Com dos pols que sempre van junts i tu has aconseguit separar.

toni prat ha dit...

És cert Ariadna que les busques no desapareixen i això vol dir que fan la seva feina (o no) descontextualitzant el temps real d’un altre temps real, però controlat per les persones a través de l’esfera numerada...
Podem viure en el temps amb esferes sense busques...però això no ens ha de fer creure que en un lloc o altre aquestes agulles implacables no continuïn la seva tasca...
Una altra cosa a tenir en compte és la possibilitat d’adaptar aquestes busques amb la posició que més en convingui a una esfera que hem pogut capgirar abans també al nostre antull...(jo ho he fet...)

toni prat ha dit...

"repòs fora del temps"... quina exquisidesa, Carme...això si que és una veritable sublimació dels sentits...!!!

per altre banda, també vull que sàpigues que has "clavat" la meva voluntat d’expressar la "desesperació" que amb tanta facilitat crea aquesta societat desenfrenada...exigent...i impia... bé sigui en el món del treball, de l’educació, del lleure, de...pràcticament tot...

Antiga Materon ha dit...

Hauríem de poder ser el amos del nostre temps, encara que avui en dia costi fer-ho, si cal li trèiem les manetes al rellotge, el temps corre però no ho veiem, es un bon exercici que potser hauríem de practicar mes sovint..sortir de casa sense rellotge, gaudint dels moments.

toni prat ha dit...

crec que amb l'excusa del temps ens disculpem de moltes coses que no fem...també..no...Antiga Materon...???