... En els anuncis de rellotges, molts cops, les busques, ben llises, divergeixen, una mirant al 10 i l'altra al 2, com braços oberts, com somriures que emmarquen la marca, en un curiosa crida a la nostra atenció. Rebregant la percepció, l'estímul amagat en el missatge es modifica, però alhora pot resultar un nou reclam, potser més punyent, del qual inconscientment no podem escapar...
Doncs si Clidice...si, és una al•legoria del treballador, si per treballador considerem molta gent que treballa d’alguna manera o altra...potser fent d’empresari i tot... Per això crec que gairebé tots estem sota la pressió de la manca de temps i de les cabòries que porta el fet de que hàgim d’anar sempre mési més de pressa i de quan són les nou ja sembla que són les deu i així successivament, talment com si ens manqués sempre una estona per a poder fer tot el que pretenem...
Comparteixo totalment amb tu aquesta reflexió "novesflors", potser existeix un temps absolut...segurament, però quasi m’atreviria a dir, que en tot cas, només és per essers inanimats...per a tots els mortals, probablement no deixi de ser relatiu tal com sembla que s’ha esdevingut fins ara...
Molt interessant aquest apunt de publicitat Ariadna, molt...i sobretot per a mi que crec que molts anuncis es basen sobre uns cert fons de poesia visual o digues-li com vulguis...però al cap i a la fi...intenten arribar més enllà del conscient del receptor amb imatges impactants i sorprenents que calen endins sense notar-ho...
M'ha recordat aquells moments en que estic tant atrafegada que miro el rellotge i no veig l'hora !!! Al cap de dos segons l'haig de tornar a mirar perquè me n'adono que no sé quina hora és !!!
Doncs aquest rellotge possiblement encara et faria rellegir més vegades l’hora perquè és una mica més complicat, tot i que malauradament l’apliquem constantment en la nostra quotidianitat...
Pepe Serrano, "Digue'm Ariadna", Toni Prat i Toni Agra
ELOQÜÈNCIES poesia visual a Caixa Manlleu
XERRADA-COL·LOQUI A TERRASSA
DEFINICIÓ...
La poesia visual per a mi, no és res més que poesia… i poesia per a mi, és allò que té la capacitat de commoure el conscient i l’inconscient de les persones, queremou les emocions i les conviccions i que sorprèn amb la seva eloqüència abstracta i exquisida…
Eloqüències
Libro de POESIA VISUAL editado por TABELARIA EDICIONS y presentado en la LLIBRERIA LA TRALLA de VIC el 14-03-08
9 comentaris:
malgrat l'estrès continua marcant l'hora, sembla una alegoria del treballador actual. Uf! dec estar molt malament a la feina!
El temps no és recte. Hi ha "recovecos". (http://magnoliaenma.blogspot.com/2009/11/nos-recovecos.html
... En els anuncis de rellotges, molts cops, les busques, ben llises, divergeixen, una mirant al 10 i l'altra al 2, com braços oberts, com somriures que emmarquen la marca, en un curiosa crida a la nostra atenció. Rebregant la percepció, l'estímul amagat en el missatge es modifica, però alhora pot resultar un nou reclam, potser més punyent, del qual inconscientment no podem escapar...
Doncs si Clidice...si, és una al•legoria del treballador, si per treballador considerem molta gent que treballa d’alguna manera o altra...potser fent d’empresari i tot...
Per això crec que gairebé tots estem sota la pressió de la manca de temps i de les cabòries que porta el fet de que hàgim d’anar sempre mési més de pressa i de quan són les nou ja sembla que són les deu i així successivament, talment com si ens manqués sempre una estona per a poder fer tot el que pretenem...
Comparteixo totalment amb tu aquesta reflexió "novesflors", potser existeix un temps absolut...segurament, però quasi m’atreviria a dir, que en tot cas, només és per essers inanimats...per a tots els mortals, probablement no deixi de ser relatiu tal com sembla que s’ha esdevingut fins ara...
Molt interessant aquest apunt de publicitat Ariadna, molt...i sobretot per a mi que crec que molts anuncis es basen sobre uns cert fons de poesia visual o digues-li com vulguis...però al cap i a la fi...intenten arribar més enllà del conscient del receptor amb imatges impactants i sorprenents que calen endins sense notar-ho...
M'ha recordat aquells moments en que estic tant atrafegada que miro el rellotge i no veig l'hora !!! Al cap de dos segons l'haig de tornar a mirar perquè me n'adono que no sé quina hora és !!!
Doncs aquest rellotge possiblement encara et faria rellegir més vegades l’hora perquè és una mica més complicat, tot i que malauradament l’apliquem constantment en la nostra quotidianitat...
Il Tempo come opinione, un battito d'ali uguale all'eternità...
Publicar un comentario en la entrada