sábado 26 de septiembre de 2009

XANCRES P.V. 82

>
Enviat per toni prat a 11:47
Etiquetes de comentaris:

7 comentaris:

Clidice dijo...

la realitat sempre queda petita al costat de les il·lusions o els somnis :)

26 de septiembre de 2009 12:09
toni prat dijo...

Molt maco el "teu" poema Clidice...no hi havia caigut en aquesta interpretació tan bonica...
(i molt ben expressada...)
El què jo pretenia dir aquí és la dificultat que sovint ens creem nosaltres mateixos a l’hora de resoldre eficaçment una tasca, un problema o una dificultat que ja se’ns presenta com una cosa inassolible o inabastable...
Generalment, en comptes de raonar el grau de possible impediment que pot suposar resoldre-ho a primera vista, optem per solucions maquiavèl•liques que acaben embrollant i fent un tripijoc d’una situació que possiblement s’hagués resolt "escurçant el mànec del pal de fregar..."
Així de senzill...

27 de septiembre de 2009 02:49
Carme dijo...

Quina gràcia, ami se m'ha acudit...

Coses que no tenen res a veure mesurades pel mateix raser. Uniformitzar la vida...

M'he fet una bona repassada del blog, en alguns posts m'has fet esclatar la rialla... les ulleres de coladors és per partir-se de riure... D'altres no els entenc gaire, però la majoria m'han agradat. Segur que tornaré.

29 de septiembre de 2009 06:32
digue'm ariadna dijo...

... Sovint cerquem manifestacions rebuscades que compliquen inútilment les accions i emmascaren les intencions...

29 de septiembre de 2009 08:07
toni prat dijo...

Avui coincidim plenament en la interpretació dels dos poemes que has comentat i t’haig de tornar a dir: Em feria il•lusió poder-hi afegir alguna cosa, però en aquest moment i per aquest poema, tampoc se’m acudeix res...
Breu igual i igualment d’explícit...Ariadna...

1 de octubre de 2009 13:34
marta dijo...

El dia que coincidim t'explicaré en persona, de caire més personal, tota l'emoció que em va provocar i em fer resorgir de mi veure aquesta poesia visual.
No hagués imaginat mai que algú pogués explicar-m'ho tan bé sense necessitat de paraules....

Hi veig el que pot arribar a lligar i fer mal les feines domèstiques, mecàniques i quotidianes, que et traben i posen pals a les rodes a una llibertat i unes ganes de fer vida social, molt més enriquidora i alliberadora.

M'he pres la llibertat de veure-hi, en comptes d'unes xancres (no sé ben bé com s'escriu), sinó unes crosses....

30 de noviembre de 2009 01:35
toni prat dijo...

Potser que aprofiti aquesta idea i comenci a pensar un poema visual que vulgui dir això que tant bé expliques i que comparteixo plenament...és un repte que tindré en compte, tot i que fins ara només he fet per encàrrec el de l’homenatge a Joan Brossa...

12 de diciembre de 2009 11:50

Publicar un comentario en la entrada

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)