1,052+0,948 P.V. 63 matematicopoema 8

viernes 22 de mayo de 2009

1,052+0,948 P.V. 63 matematicopoema 8

12 comentaris:

Anónimo dijo...: Tens raó, les dones sempre ens acaben eclipsant.; 24 de mayo de 2009 12:59
Anna dijo...: Les relacions no han de ser per força equilibrades, sempre hi ha un que posa més, però és tan petita la diferència... Em recorda una cançó molt vella del Víctor Manuel: "¿Quién puso más?"; 27 de mayo de 2009 02:30
Laura Dalmau dijo...: Toni, com bé ens demostres en aquest poema visual matemàtic, les aportacions "sentimentals" (deixa-m'ho posar entre cometes) a la parella mai són equitatives.; 27 de mayo de 2009 02:44
Clidice dijo...: No entenc perquè les relacions han de ser iguals, les persones no ho som pas. Tan pot ser allò que hi poses com allò que n'esperes. És lícit esperar segons el teu barem i no el de l'altre? És lícit exigir la igualtat numèrica? Eclipsar?; 27 de mayo de 2009 10:30
P.G.L. dijo...: Les dones hem passat del feminisme acèrrim al cofoiament encobert que comporta el lideratge actual que creiem tenir vers la parella.
Per això fem aquest discurs de que no cal la equitat o la igualtat.
Veritablement anònim tens raó el què passa és que encara conservem una certa humilitat...

P.G.L.; 27 de mayo de 2009 11:49
graell dijo...: Jo crec que les relacions han de ser equilibrades, no pot ser que un hi posi més esforç que l'altre, a no ser que el que hi posa l'esforç sigui massoca.; 27 de mayo de 2009 12:58
Clidice dijo...: Quina necessitat hi ha del gènere? no el veig en el matemàticopoema. Quin és el mascle? quin la femella? i si són dues femelles? i si són dos mascles? La lluita actual no està en mascles vs femelles, està en posar el dubte en el gènere.; 27 de mayo de 2009 14:08
toniprat dijo...: Jo també me’n recordo d’aquesta cançó Anna...i per cert, molt maca...
Jo crec que tens raó quan dius que no cal que siguin equilibrades les relacions...però si que cal que tothom s’hi senti a gust...
Hi tot i sentint-s’hi a gust si hi ha gaire desequilibri acaba cansant...; 31 de mayo de 2009 12:20
toni prat dijo...: Potser si que és així tal com tu dius Laura...ja que per un cantó és una coincidència matemàtica difícil de donar-se i per l’altre canto depèn també de les èpoques en que ho miris...
Però com deia amb el comentari anterior...tot rau en sentir-se a gust de la manera que sigui...; 31 de mayo de 2009 12:22
toni prat dijo...: Jo també opto per preguntar-me sobre la licitat d’exigir una igualtat numèrica Clidice, a més a més, quan tot és tant relatiu a l’hora de fer valoracions sobre sentiments...(amb quina balança es pesen...?)
També comparteixo la teva opinió quan dius que el poema no parla de mascles, ni de femelles...tot i que en moltes parelles compostes per dues persones del mateix sexe s’acabi establint un rol molt semblant al de la parella heterosexual...; 1 de junio de 2009 11:13
toni prat dijo...: Benvolguda P.G.L. potser és una resposta una mica agosarada...però jo hi estic força d’acord...caldria parlar-ne molta estona i em temo que no tenim prou espai en aquest bloc...
De totes maneres gràcies per la teva espontaneïtat...; 1 de junio de 2009 11:19
toni prat dijo...: Jo el què aconsellaria, Graell, és que ningú no hi hagués de posar gaire esforç...ja que acaba cansant i deteriorant la parella...i sol ser un peix que es mossega la cua...mal va qui entra en aquesta espiral displicència...; 1 de junio de 2009 11:27