martes 12 de mayo de 2009

RELLOTGE TINTS P.V. 61

Enviat per toni prat a 14:07
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

novesflors dijo...

El pas del temps és inevitable però hi podem deixar la nostra petja.

15 de mayo de 2009 06:32
toni prat dijo...

Una interpretació molt escaient, novesflors...m'ha sorprès gratament, ja que no era aquesta la meva idea a l'hora de la concepció d'aquest poema...però és veritat que la coloració que el fluid de dalt li dóna al de baix, no deixa cap dubte que és la "nostra petja"...

toni

19 de mayo de 2009 02:54
digue'm ariadna dijo...

... En els inicis de tot mestissatge, sorgeix aquella incòmoda sensació de no pertànyer als uns ni pertànyer als altres, que només desapareix en ser conscient de la pròpia identitat...

28 de mayo de 2009 23:01
toni prat dijo...

Estic amb tu Ariadna, quan parles d’això dels inicis de tot mestissatge, però a més a més, el meu poema vol anar més enllà...i fer-nos veure que un mestissatge integral del planeta, com tot fa pensar que acabem d’iniciar...no té retorn...és un viatge només d’anada..."és veritat que la coloració que el fluid de dalt li dóna al de baix...està creant un nou color...un tercer color indestriable i permanent, amb capacitat de romandre així ja per sempre...per més voltes de rellotge que donem"...

31 de mayo de 2009 22:10

Publicar un comentario en la entrada

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)