Potser sí que hi ha gent amb un ego superlatiu que es pot sentir representada per un u al quadrat i segurament que aquestes persones que tendeixen a buscar aquest exponent són víctimes d’una quimera...però hi ha gent que demostra, amb la seva trajectòria professional o artística, que és de veritat un u elevat a una potència...i és a ells als que dedico aquest poema...perquè tot i considerar-los la seva vàlua no deixen de ser un u...tant enter com qualsevol altre incapaç de lluir un índex d’excelsitud tant considerable...
Tothom és per algú altre un u al cuadrat en algún moment de la seva vida...i jo crec que aixó no és pas dolent, peró l'important és no perdre de vista mai que ets un u...
en efecte, Ariadna...només que una mica més sofisticat...en aquest cas existeix de veritat l’u al quadrat...que segurament ho és per alguna o algunes coses en concret...artístiques...científiques...polítiques...religioses...etc. però no per això deixa de sentir-se ni de fer-se percebre més que un u... Es veu que la grandesa humana no sobrepassa a la persona...
Pepe Serrano, "Digue'm Ariadna", Toni Prat i Toni Agra
DEFINICIÓ...
La poesia visual per a mi, no és res més que poesia… i poesia per a mi, és allò que té la capacitat de commoure el conscient i l’inconscient de les persones, queremou les emocions i les conviccions i que sorprèn amb la seva eloqüència abstracta i exquisida…
Eloqüències
Libro de POESIA VISUAL editado por TABELARIA EDICIONS y presentado en la LLIBRERIA LA TRALLA de VIC el 14-03-08
6 comentaris:
l'ego superlatiu no és més que una quimera :)
EGOCENTRISME.
Potser sí que hi ha gent amb un ego superlatiu que es pot sentir representada per un u al quadrat i segurament que aquestes persones que tendeixen a buscar aquest exponent són víctimes d’una quimera...però hi ha gent que demostra, amb la seva trajectòria professional o artística, que és de veritat un u elevat a una potència...i és a ells als que dedico aquest poema...perquè tot i considerar-los la seva vàlua no deixen de ser un u...tant enter com qualsevol altre incapaç de lluir un índex d’excelsitud tant considerable...
Tothom és per algú altre un u al cuadrat en algún moment de la seva vida...i jo crec que aixó no és pas dolent, peró l'important és no perdre de vista mai que ets un u...
... M'has fet pensar en el poema visual de l'arbre nu d'ombra plena...
en efecte, Ariadna...només que una mica més sofisticat...en aquest cas existeix de veritat l’u al quadrat...que segurament ho és per alguna o algunes coses en concret...artístiques...científiques...polítiques...religioses...etc.
però no per això deixa de sentir-se ni de fer-se percebre més que un u...
Es veu que la grandesa humana no sobrepassa a la persona...
Publicar un comentario en la entrada