dilluns, 20 d’abril de 2009

QUADRAT D'UN P.V. 56 matematico poema 6

6 comentaris:

Clidice ha dit...

l'ego superlatiu no és més que una quimera :)

novesflors ha dit...

EGOCENTRISME.

toni prat ha dit...

Potser sí que hi ha gent amb un ego superlatiu que es pot sentir representada per un u al quadrat i segurament que aquestes persones que tendeixen a buscar aquest exponent són víctimes d’una quimera...però hi ha gent que demostra, amb la seva trajectòria professional o artística, que és de veritat un u elevat a una potència...i és a ells als que dedico aquest poema...perquè tot i considerar-los la seva vàlua no deixen de ser un u...tant enter com qualsevol altre incapaç de lluir un índex d’excelsitud tant considerable...

Jaume ha dit...

Tothom és per algú altre un u al cuadrat en algún moment de la seva vida...i jo crec que aixó no és pas dolent, peró l'important és no perdre de vista mai que ets un u...

digue'm ariadna ha dit...

... M'has fet pensar en el poema visual de l'arbre nu d'ombra plena...

toni prat ha dit...

en efecte, Ariadna...només que una mica més sofisticat...en aquest cas existeix de veritat l’u al quadrat...que segurament ho és per alguna o algunes coses en concret...artístiques...científiques...polítiques...religioses...etc.
però no per això deixa de sentir-se ni de fer-se percebre més que un u...
Es veu que la grandesa humana no sobrepassa a la persona...