divendres, 9 de gener de 2009

LLUFES P.V. 39

15 comentaris:

Clidice ha dit...

Tanta innocència només és factible en una concepció rousseauniana del món: impossible. O vols expressar amargor? Tanmateix ho trobo ben poc versemblant ...

toni prat ha dit...

No m'havia passat pel cap l'idea d'amargor, la qual crec que és perfectament identificable en el poema, per les persones que tendeixin a acudir-se'ls-hi...tampoc d'una persona amb una tètrica sobredòsi d'innocència...sinó més aviat de la candidesa d'altres que creient-se molt intel·ligents s'estàn rient de de la caricatura d'un personatge en qüestió, al quan sovint no arriben ni a conèixer...

xabier ha dit...

i el pitjor del cas és que el personatge no els en fa ni "puto" cas.

Carolina Clemente ha dit...

Senyor Prat:

Sóc l'alumna de la Victoria Pineda -professora de la Universitat d'Extremadura- que treballa amb el seu llibre "Eloqüències" per fer-li una entrevista.

Ara que ja he preparat unes cinquanta preguntes, trobo el seu blog... Suposo que n'afegiré més, encara que deixaré tal i com estàn les que ja tinc preparades, aprofitant la seva absència i l'únic diàleg lectora-obra que he establert per a descodificar els poemes.

M'agrada el missatge que transmet en aquesta poesia -encara que, el que jo he obtingut, sigui diferent-. Sincerament, ha transmès una idea en la que jo sempre havia pensat, pero que mai m'havia atrevit a dir... potser, per por a equivocar-me en els meus pensaments.

Li prego que perdoni les faltes d'ortografia, però ja fa vuit anys que visc fora de la meva terra.

Espero que li agradi l'entrevista, encara que reconec que, de vegades, potser tinc una llengua de foc...

Amelie Fatale ha dit...

Senyor Prats:

Sóc la Carolina Clemente, alumna de la Victoria Pineda, professora de la Universitat d'Extremadura.

Segurament sap que estic fent un treball sobre la seva obra: una entrevista.

Ara que ja he preparat unes 50 preguntes, trobo el seu blog... Però he decidit no canviar-ne cap, aprofitant el diàleg poema-lectora -el natural a la lliteratura-, en el que l'autor està absent.

Segurament que les meves interpretacions li semblaran una mica naïfs.

Espero que li agradi l'entrevista.

Amelie Fatale ha dit...

Senyor Prats:

Sóc la Carolina Clemente, alumna de la Victoria Pineda, professora de la Universitat d'Extremadura.

Com ja sap, estic fent un treball per a la seva assignatura: una entrevista dirigida a vosté sobre la seva obra.

Ara que ja he preparat més de 40 preguntes, trobo el seu blog...

He decidit, però, aprofitar de la innocència del contacte directe lectora-poema, on l'autor és absent. Potser n'afeixiré alguna més, però ajudar-me de les noves tecnologies per saber que compto amb la resposta "correcta" em semblaria fer trampa i tancar les bifurcacions que ens permet la lliteratura i que li donen tanta riquesa.

Les meves interpretacions li semblaran una mica naïf, però considero que no és només l'autor el que ensenya a mirar i a relativitzar; també ho fa el lector.

Espero que li agradi l'entrevista.

Perdoni les faltes ortogràfiques, però ja fa vuit anys que no visc a la meva terra.

Carolina Clemente Villar

Amelie Fatale ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
toni prat ha dit...

Hola Carolina...a la fi ens hem posat en contacte...perdona però aquests dies he estat a Frankfourt per qüestions de treball...
M'agradaria saber la teva interpretació d'aquest poema...també m'agradaria que em fessis aquestes cinquanta preguntes...
Ara ja torno a ser aquí...
Quan vulguis...

rokins ha dit...

Interessant poema. He de confessar que el primer que m'ha passat pel cap ha set algú que dóna l'esquena a la vida perque aquesta sembla que s'enfoti, per partida doble, d'ell...
Vaig investigar més el blog...
fins la pròxima!

digue'm ariadna ha dit...

... La credulitat i la confiança poden ser motiu de burles, però el fet de riure's d'algú no allibera al burlador de ser ell mateix el centre de noves riotes...

toni prat ha dit...

gràcies per la teva participació Xabier...

toni prat ha dit...

Hola rokins...moltes interpretacions poden ser vàlides, la poesia visual provoca...encén fogueres, bombetes, castells de foc...
llavors cadascú s'ajusta les imatges als seus raonaments o impressions...

toni prat ha dit...

Molt escaient la teva interpretació Ariadna, i crec que és totalment complementària a la meva...
Em sembla que si fes poesia amb semàntica discursiva no aconseguiria fer-te arribar tant bé el meu missatge...

Anònim ha dit...

Hola,
els meus nebots dibuixen i retallen llufes de diferents mides, les enganxen als adults, entre ells, als amics. Tot això passa el dia dels Innocents 28 de desembre. Aquest any passat, 2008, es va escaure que era diumenge, quan vam sortir al carrer per anar a Pastorets, al carrer vam veure que n´havien enganxat als cotxes.
Vam riure, va ser un dia ple d´innocència...
No en vam veure cap de doble,com la del poema en qüestió, això ho
deixem pel món dels adults.
Imma C.

toni prat ha dit...

efectivament Imma C., aquestes ironies val més deixar-les pel món dels adults, com dius tu...cada cosa al seu temps...la innocència que veiem tan maca en els nens potser no ens feria tanta gràcia veure-la en la gent gran...i..a més a més, no sembla que hi hagi un equilibri genèric pel que fa a les dosis d'ironia/innocència, sinó més aviat va lligat a la personalitat de cadascú...