divendres, 8 d’agost de 2008

CONCILIACIÓ P.V. 13

4 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... Diuen que els miralls donen imatges clares dels objectes, però ¿podem dir que, a banda i banda del mirall, es donaran la mà el cos-objecte i la imatge-reflexe?...

toni ha dit...

Com que podem tenir una mirada objectiva sobre la fidelitat de la reflexió d'imatges dels miralls...només caldrà aprofundir en la recerca del nostre "jo" vers la natura per identificar-nos-hi i propiciar una necessària i gratificant reconciliació...

digue'm ariadna ha dit...

... ¿És objectiu aquell qui coneix? A vegades no ho tinc tan clar... En conèixer es pot donar amplitud a pensaments i reflexions que comporten una càrrega de sentiments i emocions, que complementen i completen el coneixement. Llavors, en la mirada conflueix la visió objectiva i la subjectiva que és el que veiem reflexar-se en el que el mirall dóna, pel que la reconciliació potser vindria d'una donada de mà prèvia entre objectivitat i subjectivitat a una banda i a una altra banda del mirall i no a través d'ell...

toni ha dit...

No crec que pugui ser mai objectiu aquell que coneix...tampoc ho pot ser aquell que no coneix...
-els nostres cervells no deixen de ser "discs durs" plens d'informació exclusivista-
Per a mi, l'objectivitat no és res més que una entelèquia que ens agradaria que existís de veritat per a poder , fins i tot, auto valorar-nos i "conèixer-nos"...
-d'aquí se'n podria fer un llibre-
Referent a la "reconciliació", penso que és totalment imprescindible el mirall com a element divulgador, capaç d'evidenciar-nos la llunyania que hem agafat envers la nostra essència: la natura.