Comments on Poesia visual: ORDINADOR poesia visual núm. 121

cal tolerar les "maldats" fins a cert pu...

2011-04-25T13:56:43.416-07:00

cal tolerar les "maldats" fins a cert punt Clidice...potser no parlem del mateix...però en cas de fer-ne abús com et deia abans... pot ser una "droga" que t’allunyi de la família, amics, coneguts, exposicions, concerts, esports, etc.
llavors és quan jo dic que "t’has deixat atrapar"...

Penso que queda clar Toni. Però intento veure-ho a...

2011-04-25T04:28:31.452-07:00

Penso que queda clar Toni. Però intento veure-ho amb els ulls de, per exemple, els meus fills. No el comprendran, perquè per a ells un ordinador és una eina imprescindible, tant com molts de nosaltres no se'ns acut sortir de casa sense un bolígraf, un telèfon, o en el seu defecte una agenda. La tècnica ens fa humans, ens allunya dels animals i el concepte de "massa" només és generacional. Vaja, crec que il·lustra perfectament les veus que s'escolten contra allò que ja és impossible de tirar enrere. No hi ha terme mig en l'avenç tecnològic i per acceptar les bondats també cal tolerar les "maldats".

Jo tampoc pretenia dir que si tenim portàtil deixe...

2011-04-25T04:13:01.452-07:00

Jo tampoc pretenia dir que si tenim portàtil deixem de ser "naturals"...o que ens cal ser analfabets digitalment...
De fet potser no està prou ben il•lustrat el joc aquell que ara no sé com es diu que consisteix en ficar i treure la mà de manera ràpida en llocs on te la puguin picar...
Doncs això és el que pretenc dir...(igualment com en tot) si n’abuses... ja sabem que "totes les masses piquen" i aquesta és una “llaminadura” a la qual és fàcil de dedicar-li més temps del que sovint convindria...(potser)...(segurament és qüestió de no deixar-se enganxar)
o no Cidice...o no Carme...?

El meu portàtil... pobret, mai no em faria una...

2011-04-24T15:11:27.772-07:00

El meu portàtil... pobret, mai no em faria una cosa així. Jo no podria viure sense ell. :)

No puc veure el meu portàtil com una possible amen...

2011-04-24T13:24:00.131-07:00

No puc veure el meu portàtil com una possible amenaça, atenent que fa trenta anys que convisc amb la informàtica. Per a mi, és una part de mi mateixa, no sóc capaç de veure'm sense la tècnica. Sé que no "queda bé" dir-ho, que cal fer veure que som naturals i no sé quantes mentides més, però jo ho veig més com una defensa de l'analfabetisme digital en la qual m'hi nego a participar. Sóc tan màquina com persona i depenc d'elles, i la dependència no vol dir adicció, sinó que vol dir comunicació, educació, medicina ... humanitat a la fi.