dissabte, 9 de juliol de 2016

1 ( 1 + 1 ) = ... Poesia Visual núm. 204 matematicopoema núm. 22

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Es fa difícil d'interpretar.
Jo hi veig una mena de paradoxa:
Res no multiplica l'1 + 1, per més que ens ho sembli. Sempre seguirà essent 1+ 1
Però l'infinit sempre serà infinit per més que el dividim.
Ho llegeixo en clau de relacions amoroses... A veure què dius...

i*- La que canta con Lobos ha dit...

LOVE

toni prat ha dit...

YES...!!!

toni prat ha dit...

Jo crec Carme... que si, que hi ha alguna cosa que pot multiplicar la suma o la unió de dues personalitats... qui no ha vist actuar de manera diferent a una parella en un acte en el que hi actuen els dos juntament i que aquests mateixos dos per separat continuen actuant "quasi" individualment quan es manifesten fora de la parella...???

i respecte al infinit partit per dos... pretenc referir-me a que quan es dóna una situació d'enamorament... la paraula "infinit" , la paraula "total", l'expressió de "per sempre" se solen magnificar de tal manera que sembla que siguin propietat da cadascú... ( o dit d'una altra manera: és com si s'ho repartissin ...) (malgrat matemàticament no sigui correcte...)

D'aquí ve la meva interpretació poètica d'aquests dos "guarismes"...

A veure que hi hi tu...???