dissabte, 7 de novembre de 2015

DUES CIRERES Poesia Visual núm. 192

20 comentaris:

Anònim ha dit...

Els contractes (com per exemple un casament) ens apreten i no ens deixen créixer; encara que no digui res que no hauriem fet igualment (com per exemple separar-te de la cirera amb qui igualment tens la cua enganxada) .

Carme López ha dit...

Lligams materials ofegant la natura en llibertat... manca d’evolució, estancament, opressió...

Helena Bonals ha dit...

Tant de bo la unió física concordés sempre amb la mental.

toni prat ha dit...

sembla que m'hagis llegit el pensament "Anònim"... i per descomptat, m'agrada la teva frase de:

"...com per exemple separar-te de la cirera amb qui igualment tens la cua enganxada..." crec que és vital... posar-ho a sobre la taula... gràcies...

toni prat ha dit...

amb els anells de casament no pretenc engendrar l'idea de lligams "materials!... Carme López sinó d'un contracte de casament,que encara que sigui totalment "espiritual" no deixa de ser un restrenyiment de les llibertats individuals... i que de cap manera, tal com diu molt bé l'Anònim... no evita : "com per exemple separar-te de la cirera amb qui igualment tens la cua enganxada"

toni prat ha dit...

seria genial Helena Bonals... crec que és l'aspiració més gran que pot tenir tota persona que pretén viure en parella... o en comunitat...

carme ricart ha dit...

Encara que aparentment tinguin la possibilitat de separar-se (només caldria que es traguessin els anells) en realitat estan lligats per causes que no poden controlar, socials, psicològiques...que els dominen i els duen a estar junts

Anònim ha dit...

És un poema realment preciós. Felicitats per la creativitat i l'elegància.

Nosaltres ha dit...

Els anells cauran. Les cireres es marciran, però quedaran els pinyols ensalivats de les hores compartides. El temps sempre recomença...

toni prat ha dit...

la teva expressió carme ricart... coincideix en bona part amb el que pretenia dir amb aquest poema... només caldria significar que els anells estrenyen metafòricament una mica a les cireres... no sé si hi estaràs d'acord...

Anònim ha dit...

Quina il·lusió haver-te llegit el pensament. Per una vegada he entès un dels teus poemes! ;)

Nosaltres ha dit...

Els anells cauran. Les cireres es marciran...però quedaran els pinyols, el record d'un temps compartit.

toni prat ha dit...

gràcies Anònim... em sap greu no poder-te reconèixer... m'agrada relacionar-me amb la gent propera encara que només sigui per compartir un pizza de tonyina sense seva...

toni prat ha dit...

això no és un comentari Nosaltres.. això és un meravellós i interessant poema... gràcies...

Carme López ha dit...

Si em permets Toni Prat, una modesta aclaració al meu comentari potser és massa resumit, i no és ben interpretat: amb l’expressió “lligams materials” em refereixo a la unió sentimental de dues persones (natura) materialitzada en un contracte de matrimoni (on s’estableixen normes). Penso que la llibertat individual és l’esència de la persona i s’ha de respectar en qualsevol estat.
M'agradat molt el poema i pot tenir moltes interpretacions la qualcosa el fa molt atractiu.

toni prat ha dit...

m'agrada el teua aclariment Carme López... perquè hi ha una idea que crec que és molt pròpia de la religió, que consta en considerar tot el què és material com a sinònim de "pecat" i tot el què és "espiritual" com a cosa sana, pulcre, lloable... i tot un reguitzell de lloances més... que jo en discrepo totalment...

toni prat ha dit...

moltes gràcies Carme López pel teu comentari aclarint la teva idea sobre els "lligams Materials"... i sobre la teva visió del poema... Crec que això donaria per molt i potser alguna hora n'hauríem de parlar amb més calma... no...???

toni prat ha dit...

molt maco el teu comentari des del caire més romàntic que hi pugui haver, Nosaltres... podria servir d'inspiració pel "Gustavo Adolfo Becquer... o pel José Zorrilla y Moral...
no...???

toni prat ha dit...

gràcies al anònim que diu: "És un poema realment preciós. Felicitats per la creativitat i l'elegància". molt amable...

toni prat ha dit...

gràcies també a l'anònim que diu: "Quina il·lusió haver-te llegit el pensament. Per una vegada he entès un dels teus poemes! ;)" molt amable també...