dijous, 2 de juliol de 2015

ÀGUILA Poesia Visual núm. 189

12 comentaris:

cantireta ha dit...

Algunes trepitjades de taló fan tan mal com urpades. Les ninetes de totes dues són d'àliga, també.

Un petó urgellenco-segarrenc!!

toni prat ha dit...

totalment d'acord "cantireta"... si és qüestió de trepitjades doloroses...

allà on no hi veig diferència és... entre àguila i àliga...

Mercè ha dit...

L'àliga, símbol franquista per excel.léncia, plana per sobre nostre. Ara amb armes de seducció, les sabates de taló, pot ser per convèncer als més il.lusos, amagant urpes i espolons, però amb l'expresió represora als ulls. Preparada per tornar a fer callar l'expresió d'un poble.

toni prat ha dit...

Si senyora...!!! Mercè...

Es podia dir amb negreta però no més bé...

M'agrada que hi involucris aquest concepte del franquisme doncs ho trobo totalment escaient... (cal mantenir la memòria històrica...)

Abril Pérez López ha dit...

Encara que l'àliga es vesteixi de seda, àliga es queda.

Etty Hillessum ha dit...

Doncs a mi el que em suggereix és que aquesta àliga una mica coquetona es planteja una sèrie de qüestions transcendentals per a la seva vida animal: Quantes hores de vol hauré de fer per acostumar-me a aquestes sabates de taló? Me'n sortiré? Arribaré a punt pel ball? Quan toquin les dotze seré capaç d'emprendre el vol amb la mala pata suficient com per a perdre a temps la sabata? Em trobarà el príncep? Seré la futura princesa? To bé o not to be, that is the question, Toni.

toni prat ha dit...

crec que és una lectura molt particular del poema Etty Hillessum... carregada de candidesa i bona fe però sarcàstica i em murrieria si hi donem una segona lectura llegint entre línies...

una bona i grata sorpresa...

novesflors ha dit...

Alguna política ha dit que la immersió lingüística és com tornar a "l'aldea". Potser l'àliga vol esdevenir ciutadana? No està contenta de ser com és? Està cansada dels símbols? No sé exactament què li ha passat pel cap per posar-se aquestes sabates però jo li diria que retornara a Natura, que és un animal preciós, que retornara als seus orígens, que, tal com cantava Raimon, qui perd els orígens perd identitat.

toni prat ha dit...

m'has deixat sense paraules "novesflors"...

Nosaltres ha dit...

Podrien ser les urpes esmolades del consumisme, que ho devora i ho desvirtua tot.

toni prat ha dit...

podrien ser... perquè no...??? Nosaltres... crec que de la manera que el marketing va estudiant la psicopublicitat cada vegada estem més indefensos devant aquest gegant que és el poder del consumisme... i la nostra vulnerabilitat va creixent a mida que s'estudien mecanismes per provocar-nos les ànsies de la compra de manera inconscienti compulsiva ... fins al punt que aquesta dèria pot arribar a ser malaltissa... crec...

toni prat ha dit...

amb això crec que tens tota la raò Abril Pérez López... per moltes disfresses que ens podem inventar... al fons del fons i som "cadascú" en persona... i de la forma més autèntica...