dissabte, 20 de desembre de 2014

VIOLÍ Poesia Visual núm. 182

6 comentaris:

cantireta ha dit...

La música apunta al cor. Tensar el muscle, afinar la melodia.

Un petó ben fort, des de l'Urgell.

toni prat ha dit...

moltes gràcies "cantireta" per la teva estimada aportació... (com sempre...genial...)

tomae ha dit...

Tocata i fuga presto forte ...;)

toni prat ha dit...

Fuga... si te da tiempo no..."tomae"...???

Mercè ha dit...

Jo es que...la interpretació de que la música t'arriba al cor la trobo massa fàcil, disculpa'm Cantireta.

Aquesta música no pot arribar perquè no es toca l'instrument. En lloc d'una vara de tocar, és una sageta, una fletxa.

L'impostor utilitzant un instrument per mentir, res es el que sembla i quan estiguem serens per escoltar música, ens feriran.

Queda molt tètric...si... :-(

toni prat ha dit...

estic d'acord amb tu Mercè... "Aquesta música no pot arribar perquè no es toca l'instrument"...

més que cap música en sí... crec que ens ha d'arribar aquesta imatge com un símbol que palesa el fet d'una instrumentalització de la música en els exercits, en les revoltes, el els mítings... etc. etc. i que ha aconseguit sovint un abraonament i una vehemència capaç d'enardir molts cors sensibles que s'han lliurat a una lluita sense sospesar gaire res... amb resultats caòtics més que evidents en la nostra història...

no cal dir que no és la única interpretació que jo ´li atribueixo... crec que la cosa dóna pel molt més...