dissabte, 6 de setembre de 2014

PLATJA Poesia Visual núm. 179

8 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

S'havien sucat
De cel i de mar
El blau als ulls

toni prat ha dit...

Sortosos els ulls que et tornen a llegir Carme...

gràcies pel poema... ÉS PRECIÓS...

cantireta ha dit...

!!!! &&&& (icones d'aplaudiment, Carme)

Petons a tots dos!

toni prat ha dit...

gràcies... moltes gràcies cantireta...

Mercè ha dit...

Aquestes palmeres em suggereixen el canvi climàtic.

Res serà el que ara és, el clima està canviant i amb ell un munt de sers vius. Quí no diu que les palmeres no es poden convertir en arbres marins? Les formes de vida no son estàtiques, si no que evolucionen...És l'evolució de l'espècie de Darwin. Les espècies canvien continuament.

De tota manera, la imatge es refrescant i s'escau perfecte en els temps que estem...quina calor!

toni prat ha dit...

Justa la fusta... Mercè... però tot que hi ha una forta connotació amb aquest poema... en vaig fer un altre que és el 176 amb l'intent d'expressar concretament el que dius tu aquí: "És l'evolució de l'espècie de Darwin. Les espècies canvien contínuament." per això l'au passa a tenir quatre ales i disposades en forma d'hèlix com si fos un helicòpter...

I també m'agrada molt constatar de part teva un pensament que fa temps que em balla pel cap: "Res no serà el que ara és, el clima està canviant i amb ell un munt de sers vius"... Crec que no ho hagués sabut exposar més bé amb paraules...

Helena Bonals ha dit...

Encara que no connectis físicament amb l'altre, t'hi vas acostant poc o molt.

toni prat ha dit...

EXQUISIT el pensament que en fas d'aquest poema Helena Bonals... crec que és la condensació més fidel amb paraula escrita del meu poema visual...