dissabte, 2 d’agost de 2014

HELIOCELL Poesia Visual núm. 176

13 comentaris:

Ginamel Mel ha dit...

l Impossible moure's de lloc, per moltes ales que afegim si no van en la mateixa direcciò.

http://antoniatenea.blogspot.com.es/ ha dit...

a vegades imaginem coses com aquesta i quasi no ens adonem que ho hem vissualitzat al nostre cervell..i tu ho has llançat..i hem vist possible allò en una imatge bellíssima. Et felicito!

Annalls ha dit...

Ocell tecnificat ! Millorant lanatura dels ocells!! Personalment els deixaria com estan... pq tanta pressa? l'Émporda esta destruït per la pressa !

toni prat ha dit...

ostres Annalls...!!! llavors dius que no coincideixes mai amb mi... aquest missatge és un dels que volia donar jo... TAL QUAL... gràcies...

Maria Teresa Galan ha dit...

Amb la mirada apuntant el cel i les ales ben desplegades intenta fugir d'aquest garbuix humà. Una foto impressionant, Toni.
Maria Teresa

Maria Teresa Galan ha dit...

Amb la mirada apuntant el cel i les ales ben desplegades intenta fugir d'aquest garbuix humà. Una foto impressionant, Toni.

toni prat ha dit...

gràcies Maria Teresa Galan Busquetó...per la teva aportació...

Ginamel Mel ha dit...

Impossible moure's de lloc, per moltes ales que afegim si no van en la mateixa direcciò.

toni prat ha dit...

Doncs no Ginamel Mel... les ales estrant disposades en la for que ho estan les dels elicòpters, les dels ventidarors, les dels baixells, etc i precisament perquè estan disposades així és pel que tranformen el moviment (treball) en energia... (discrepototalment...)

MartinaH ha dit...

La primera impressió: "Pau distorsionada?"

MartinaH ha dit...

La primera impressió: "Pau distorsionada?"

toni prat ha dit...

Doncs és una aportació ben original MartinaH... no crec que mai m'hagués passat pel cap...

toni prat ha dit...

moltes gràcies... http://antoniatenea.blogspot.com.es/ ha dit... una aportació molt interessant...