dilluns, 2 de juny de 2014

SENYALS Poesia Visual núm. 171

2 comentaris:

Etty Hillessum ha dit...

Un carreró sense sortida? Cap allà ens mena la fletxa??? Real "como la vida misma". Encara que ens ho indiquin... a vegades no veiem o no volem veure que ens encaminem cap a la no sortida... Tot i que sempre podem trobar alternatives, no? Girar cua i refer el camí. Oi que sí?

toni prat ha dit...

Jo crec que malauradament... NO... Etty Hillessum...

em fa molta por que a la vida hi puguin haver atzucacs francament inevitables...

em sembla que els únics éssers humans capaços de franquejar aquests cataclismes són els religiosos... als qui sempre tot els hi "resolen" els seus deus...