dissabte, 7 de juny de 2014

BÚSTIA CORREUS Poesia Visual núm. 172

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Es com fer un enfoc amb la nitidesa de la paradoxa, l'expresivitat d'uns elements on es pot endinssar dins l'essencia del fum que surt d'un interior tancat i al mateix temps molt obert, ostressss que ets bo Toni Prat ! Bon día

joan cassini

toni prat ha dit...

moltes gràcies Joan Cassini... el teu comentari és tot un poema...

gràcies... moltes gràcies...

cantireta ha dit...

Algú viu
dins de "pedra, tisora, paper".
Una carta antiga,
potser,
que no pot permetre's
pagar llum ni lloguer?

:-)

PD. Se'n va al bloc de la cantireta, la imatge, amb mencions i pizzes ;-)

toni prat ha dit...

gràcies Cantireta per aquest interessant poema...