divendres, 14 de febrer de 2014

MORTER REBENTAT Poesia Visual núm. 169

10 comentaris:

cantireta ha dit...

Ais... me recorda moments d'aquesta setmana no pas feliços...espero que no acabin com aquest morter.

Una abraçada!

Helena Bonals ha dit...

Quan la maionesa no tan sols no lliga sinó que el morter es trenca. Alguna cosa semblant ens està passant a Catalunya.

Ari Garrido ha dit...

I si els ulls ens enganyen i sí que hi ha forats?

Abraçades, m'ha encantat passar-me pel teu racó. A continuar! :)

Ari Garrido ha dit...

I si els ulls ens enganyen i sí que hi ha forats?

Abraçades, m'ha encantat passar-me pel teu racó. A continuar! :)

toni prat ha dit...

em sap greu Cantireta d'haver-te despertat aquests tipus de sentiments...

toni prat ha dit...

potser si Helena Bonals... jo també ho crec... potser han abusat de de tan copejar-nos i ara, un cop el morter s'ha foradat, ens caldrà trobar-hi una solució... no...???

toni prat ha dit...

moltes vedades, per a no dir sempre, els ulls no ens donen una visió real de les coses Ari Garrido, però per això hi ha part del cervell que s'encarrega de la lògica per anar sospesant les emocions que instantàniament ens puguin despertar certes "mirades"...

Anònim ha dit...

Aquest poema visual em recorda moments molt sentimentals.

toni prat ha dit...

És molt possible alumne/a de l'institut Jaume Callís de Vic... quan "s'ensopega massa vegades amb la mateixa pedra" arriba que es trenca... ( i ves a saber... si no pot ser per un bé...)

toni prat ha dit...

m'agrada que serveixi per recordar-te Anònim grans moments sentimentals... (espero que siguin bons...)