divendres, 1 de novembre de 2013

CANONADES Poesia Visual núm 165

8 comentaris:

MartinaH ha dit...

No sé on desemboca el contingut, ni el poema. I és també per això que em produeix curiositat i interès.

toni prat ha dit...

és obvi que el fluid que es recull de varies fonts, un cop "recollit" en el tub central resulta gratuït posar derivacions amb esperit de destriar-lo... no...?

encara que no ho vulguis vincular amb la política MartinaH... és una mica l'efecte de les dictadures que duren gaire temps...

Antiga Materon ha dit...

Vinguem d'on i vinguem fem el que fem sembla que hem de passar pel tub del que està establert, tot va a parar allà mateix....
Un altre lectura potser mes positiva... potser ens caldria llençar-ho tot pel clavegueram i començar de nou.

toni prat ha dit...

una aportació una mica totalitària... no... Antiga Materon...

Antiga Materon ha dit...

Deu ser el meu "sino", si no fos així potser no seria jo...

toni prat ha dit...

ja m'ho penso ja... Antiga Materon...

Sícoris ha dit...

Interpreto una crítica a la inutilitat, a les aparences, a tot allò que només és vistós formalment, però alhora és refractari a la lògica més elemental.

toni prat ha dit...

efectivament Sícoris... és una crítica a la inutilitat, com dius tu molt bé...
i al mateix temps a aquestes "harmonitzacions" perverses que tot sovint de manera despòtica ens volen aplicar els governants fent veure que recullen de la pluralitat nacional per després de fer-ne una minestra ben bullida vendre'ns la pel·lícula de la genuïnitat i la ambivalència de dues identitats simultànies...