divendres, 30 d’agost de 2013

TRUITA DE PATATES Poesia Visual núm. 162

22 comentaris:

Carme la socarra ha dit...

On caurà? Sobre quin costat? Es trencarà? Per on?

Antiga Materon ha dit...

Tan se val quins països o potencies tinguin la paella pel mànec...sempre li donaran la volta cap on mes els convingui, nosaltres nomes som la patata indestriable de l'ou.

cadena ha dit...

qu'encertada !!
m'agrada !!

Pep Homar ha dit...

Aquesta truita per molt que la giris sempre cau igual, els rics a dalt i els pobres a baix...

Pep Homar ha dit...

Per molt que la fem girar sempre cau igual. Els rics a dalt i els pobres a sota...

Helena Bonals ha dit...

Al món algun dia es girarà la truita.

toni prat ha dit...

aquí potser rau el primer bri de la metàfora...Carme la socarra, perquè s'ha de tenir en compte la fragilitat de la truita de patates, per un cantó i la destresa de qui l'ha de copsar... no...???

toni prat ha dit...

crec que és ben cert que n'hi ha que tenen la paella pel mànec Antiga Materon... però el que si és ben cert també és que la patata és necessària... (malgrat sigui només, en part, per fer volum...no...???)

toni prat ha dit...

haig d'admetre "cadena" que aquesta és una crítica molt fàcil, estant els temps tal com estant, però potser per això cal la pena ajudar a fer feix per veure si entre tots li podem donar la volta...

toni prat ha dit...

fins ara, i crec que malauradament, això que dius Pep Homar ha estat llei de vida...
potser no caldria invertir el poder, però, si... fer-lo més equitatiu...

toni prat ha dit...

amb tot això de la globalització... no crecs Pep Homar que s'està fen un pas endavant com mai ens haguéssim imaginat...???

toni prat ha dit...

ja s'està girant, en certa manera, si t'ho mires bé crec que veuràs perfectament, amiga Helena Bonals, que no s'assembla massa amb de fa un segle... (i jo sóc dels que diu que no n'hi ha prou, però la història no canvia en dos dies...)

Antiga Materon ha dit...

Si es cert...però crec que compte molt mes que per fer volum.... quan dic indestriable vull dir que tots depenem de tots i que qui mana es el que te el mànec...només potser la lluita “esforç” per compartir-lo pot fer-la caure de l'altre banda....difícil però.

toni prat ha dit...

de totes maneres Antiga Materon potser hauriem de veure les conseqüències del que pot suposar caure per l'altra banda...

i qui cau de cató i queda esbotifarrada...???

Antiga Materon ha dit...

La por del que pugui passar no ens portarà enlloc....s'ha de provar.

toni prat ha dit...

d'acord... d'acord... Antiga Materon... però hi ha qui diu que "la por salva la vinya..." no...???

Sícoris ha dit...

Volta el món i torna al Born...
No se m'acut una altra interpretació, tot i que ja veig que n'hi ha un munt (també estic molt d'acord amb la de Antiga Materon).

toni prat ha dit...

és una altre interpretació Sícoris... que no li hagués endevinat mai però té la seva raó de ser... gràcies...

Anònim ha dit...

Som dos alumnes de segon d'ESO del Institut Jaume Callís.Ens ha semblat molt interessant ja que per a nosaltres la truita significa la terra que s'està escalfant cada vegada més i la paella significa que ho provoquem nosaltres.

toni prat ha dit...

Mira... aquesta interpretació m'agrada molt perquè difereix de la idea amb la que vaig partir per fer el poema i que m'hi subscric totalment... alumnes de segon d'ESO del Institut Jaume Callís...

Mercè ha dit...

Truita a l'espanyola. Espanya encara amb instint imperialista i creientse la mare dels ous en mans de qui te ara la paella pel manec, ja cau i es servilista del que mana, feblesa, sense perdre l'orgull patètic, encara es creu alguna cosa.

toni prat ha dit...

com l'has clavat aquest poema... dius en paraules talment el què pensava quan el vaig fer...

no sabria pas què afegir-hi Mercè Crespi... gràcies...