dijous, 25 de juliol de 2013

FULLA Poesia Visual núm. 161

18 comentaris:

Clidice ha dit...

el pecat viu amb el subjecte. Salut.

Carme ha dit...

En ella mateixa ja porta el perill

sargantana ha dit...

De la mateixa manera que per l'onze de setembre esta previst fer una cadena humana, els blogs també ens estem preparant per enllaçar-nos

ara a mes fem una exposició de fotografies i dibuixos nacionalistes

ens agradaria que us afegíssiu al projecte

animeu-vos !!

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

Carme A. ha dit...

FU
LLA
NO FUIG
DEL
FOC

MartinaH ha dit...

Fragilitats extremes... Altament inflamable!

Helena Bonals ha dit...

Aquesta fulla s'autodestruirà...

Sícoris ha dit...

La fugacitat de la vida (que ràpid es cremen etapes!), el foc sexual esperonat per allò que no es mostra i només es suggereix, la natura enfront de l'enginy humà... Hi caben tantes interpretacion!...

MartinaH ha dit...

Fragilitat extrema...

toni prat ha dit...

Salut Clicide... crec que és un bon extracte literari del meu poema visual... gràcies...

toni prat ha dit...

i potser el portem tots amb nosaltres mateixos Carme... (com més combustible tenim... més perill tenim de cremar... no???)

toni prat ha dit...

compta amb mi "sargantana" estic a disposició...

toni prat ha dit...

Gràcies MartinaH per la teva aportació i perdona perquè els comentaris, no sé perquè me'ls endressava al lloc dels publicats,

Sort que ho he trobat gràcies a alguna queixa...

toni prat ha dit...

moltes vegades a la vida podem trobar coses que s'autodestrueixen o/i que massa sovint la vida humana també ens pot conduir a fer-ho Helena Bonals...

t'haig de demanar perdó també perquè els comentaris, no sé perquè el bloc me'ls desendreçava al lloc dels publicats,

Sort que ho he trobat gràcies a alguna queixa...

toni prat ha dit...

gràcies Carme A pel teu po
e
ma


t'haig de demanar perdó també perquè els comentaris, no sé perquè el bloc me'ls desendreçava al lloc dels publicats,

Sort que ho he trobat gràcies a alguna queixa...

toni prat ha dit...

" el foc sexual esperonat per allò que no es mostra i només es suggereix," és una reflexió que haig d'admetre que em va passar pel cap al concebre el poema i que crec que mereix un debat prou més llarg com per treure'n una mica d'aigua clara...

des d'aqui mateix t'emplaço a ampliar-lo... (si cal fer un poema més explícit... el farem...) Sícoris...

t'haig de demanar perdó també perquè els comentaris, no sé perquè el bloc me'ls desendreçava al lloc dels publicats,

Sort que ho he trobat gràcies a alguna queixa...

Antiga Materon ha dit...

Per mi, veig en la fulla la nostre vida, les taques marro sobre daurat l'empremta de les experiències, el llumí es la ultima passa del camí que hem de fer. Cal triar be, amb que o qui... es últim.

Antiga Materon ha dit...

Ho sento, se m'havia fugat la úktima frase.


Dit d'un altre manera... Només cal un llumí pel final de trajecte, cal tenir compte en encendre-lo.

toni prat ha dit...

és molt densa la frase " Només cal un llumí pel final de trajecte, cal tenir compte en encendre-lo."
Amb això crec que ho deixes tot dit el que et pot haver suggerit el poema...Antiga Materon...