dijous, 6 de juny de 2013

PEDRA Poesia Visual núm. 158

11 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Treure pans de les pedres, que fem els catalans. Anar endavant partint de zero, amb l'empatia que envolta la roca de duresa de la vida.

Gregori Samsa ha dit...

Una pedra que, cansada d'anar amunt i avall, va decidir arrelar-se.
Llei de vida.

Sícoris ha dit...

La vida s'obre camí...

Sícoris ha dit...

La vida s'obre camí...

toni prat ha dit...

"La vida s'obre camí..." si...!!!

Si hi hagués hagut de posar un títol al poema, i hagués set prou eloqüent... crec que li hagués posat aquest...

gràcies Sícoris per "parafrasejar-me'l"...

toni prat ha dit...

terriblement escaient el teu comentari Helena Bonals... crec que s'ajusta totalment al sentiment i al pensament crític que me'l va fer fer...

gràcies

toni prat ha dit...

si... Gregori Samsa... però no en va tenir prou la pedra de fer arrels... i les va fer crèixer cap amunt i no avall,com sol ser normal, per cridar la atenció, assenyalant allà on era
i, per contrast, de quina condició se la titllava...

aquí potser hi vindria ve el refrany: "si mai has de ser emmascarat sempre ho seràs per un cul de paella..."

totvedudol ha dit...

bon títol: "La vida s'obre camí.." A més a més aquesta forma ovalada encaixa perfectament amb la creació de vida.

toni prat ha dit...

gràcies pel teu suggeriment "totvedudol"... ja que també crec que aquesta imatge és una manera prou eloqüent de dir, com apuntes tu: "creació de vida"... però llavors més que un poema (amb la seva metàfora corresponent) més aviat seria una "representació gràfica"... que com és de suposar... no és el que jo busco...

Antiga Materon ha dit...

Des de que el mon es mon, ha estat destruït per cataclismes naturals o per la llossa de l'home, sempre però ha quedat una llavor en un indret o altre que l'ha fet i el farà renéixer.

toni prat ha dit...

és un gust això de la Poesia Visual perquè té l'efecte "boomerang rapinyaire"...
si... tu llences una idea i et retorna carregada d'altres...
gràcies per l'impuls que has donat al meu "aparell volador"... Antiga Materon...