dilluns, 24 de juny de 2013

ASPRE Poesia Visual núm 160

15 comentaris:

cantireta ha dit...

Oxímoron: plantar un arbre per a que un bastó creixi recte.O era una aixada enterrada cap per avall? Llavors, les fulles s'han equivocat de direcció.

Petons, mestre.

Helena Bonals ha dit...

Fes règim, creix recte, i de tant en tant salta-te'l. No es pot matar tot el que és gras.

Consol A. Rusiñol ha dit...

Aquests troncs que s'enganxen a l'arbre els jardiners els diuen "tutors". Si el teu tutor es torça o ja era així quan te'l van designar, qui vetllarà perquè creixis recte? Crec que és una metàfora d'algunes famílies.

MartinaH ha dit...

Jo en canvi, enlloc de veure’l torçat d’una manera més pejorativa, veig que aquest pal s’inclina a mirar fascinat la naturalesa viva de l’arbre, envejós ell de no tenir vida pròpia i de no ser autèntic.

Quelcom en el que pensar en aquests temps que vivim bombardejats d’imitacions, simulacres i similituds, en el que a un/ a ja li costa diferenciar el que és autèntic del que no.

toni prat ha dit...

gràcies Helena Bonals, Consol A. Rusiñol i MartinaH pels vostres comentaris tan enriquidors...

la meva intenció era poetitzar de manera gràfica i metaforitzat per l'aspre o "tutor" el treball d'un bon tutor, ja siguin els pares, els mestres, etc. que miren de "guiar" els seus pupils de la manera més sàvia que coneixen "fins" a arribar a un cert punt on la vida s'encarrega de emancipar-nos, exigint la fi d'aquesta tutela, que de no ser així podria revertir-se en forma perjudicial...

pezespada ha dit...

Aunque el tutor esté torcido, las cosas pueden funcionar

toni prat ha dit...

una observación muy interesante "pezespada"... estoy de acuerdo...

Mauro Javier Blanco ha dit...

es la liberación

toni prat ha dit...

Pues si Mauro Javier Blanco... es precisamente lo que quería expresar...

Cuando uno tiene que mantener una conducta recta para dar ejemplo, le suele crear cierta incomodidad...que en cuanto puede se libera de ella.

Lo que me gustaria significar es que el"rodrigón" le da dos enseñanzas al arbol... la de crecer recto y la que esto no se puede mantener por toda la vida... ya que se libera de su disciplina cuando aún conviven juntos...

Antiga Materon ha dit...

Si els sentiments envers el tot, estan ben arrelats,... creiem fermament en les nostres expectatives i conviccions, serem capaços de doblegar la tirania del que o del qui vulgui doblegar-nos.

toni prat ha dit...

m'agrada la teva frase "Si els sentiments envers el tot, estan ben arrelats,... creiem fermament en les nostres expectatives i conviccions, serem capaços de doblegar la tirania del que o del qui vulgui doblegar-nos."
però jo hi afegiria a doblegar-nos el seu antònim..."adreçar-nos"... no... Antiga Materon...???

Antiga Materon ha dit...

Bon dia Toni...dons si, tens raó...es la part amable del poema..cal tindre-les en compte també.

toni prat ha dit...

gràcies Antiga Materon ha...i... Bon Dia...

Anònim ha dit...

Em recorda a als meus pares que m'ajudaven a fer el camí correcte, però al final van acabar malament... I jo.. Sóc normal i he anat per el bon camí.

toni prat ha dit...

m'agrada i em sap greu alhora... anònim del Alumnes de l'institut Jaume Callís de Vic...
m'agrada perquè veig que ha estat un poema escaient envers la teva situació... però em sap greu que la experiència dels teus pares no hagi estat prou satisfactòria, al teu entendre...

de totes maneres crec que hauràs comprovat l'eficiència d'aquest tipus de llenguatge...

a disposar...