dijous, 16 de maig de 2013

SABATA-AMPOLLA Poesia Visual núm. 156

12 comentaris:

Sícoris ha dit...

Per més que s'imposin el turisme de masses i la virtualitat, seguim necessitant els vehicles clàssics de coneixement i de comunicació.

...Almenys, així he entès jo aquesta al·legoria.

Consol A. Rusiñol ha dit...

Hola Toni, he descobert el teu bloc i em sembla molt interessant. Els teus poemes visuals et fan pensar i això és molt. A més, precisament perquè vivim amb una saturació d'imatges i passem d'una a una altra molt depressa, les teves fan que fem el contrari i les hem de "re-mirar". A aquesta encara li estic donant voltes.

toni prat ha dit...

Hola Sícoris... trobo molt interessant el plantejament que fas sobre els vehicles de comunicació en la actualitat...
però la intenció que jo havia posat en fer aquest poema, era la de palesar que després d'un llarg recorregut per la vida... es molt possible que tinguem un missatge per llençar en aquesta mar de gent que ens envolta...i que ves a saber qui el recollirà...

toni prat ha dit...

gràcies Consol per les teves paraules de lloança que em fan sentir cofoi...

de fet, potser la part de intriga que implica la metàfora és l'esca de la poesia. "com deia el poeta, les coses han de ser profundes però amagades a la superfície"... no???

espero que el meu comentari anterior t'ajudi a detenir les voltes que li estàs donant i que ben aviat em puguis donar la teva opinió...

Helena Bonals ha dit...

El missatge es fa, l'objectiu s'aconsegueix en caminar, en gastar les soles.

M'agrada molt això: "com deia el poeta, les coses han de ser profundes però amagades a la superfície".

toni prat ha dit...

crec que les dues coses s'aconsegueixen caminant i "gastant les soles" com bé dius...Helena Bonals...

tot això, també fa honor a "qui corre llepa i qui seu s'asseca"...(no cal dir que de allò que es "llepa"
sol configurar-se un pou d'informació que condiciona prou el nostre comportament com per que arribi a ser un referent "missatge" pels que ens envolten... no???

Consol A. Rusiñol ha dit...

Bé. la teva intenció m'agrada. Jo hi he estat pensant i hi veig un homenatge a Antoni Tàpies. Tàpies, amb la seva obra, fèia servir objectes antics (com el mitjó foradat) amb una gran càrrega expressiva per transformar-los i donar-nos un missatge nou i modern.

toni prat ha dit...

Jo no contemplo mai el què faig servir ni tampoc a qui pot recordar el què produeixo... sóc anti-calaixets...

no m'he situat mai en cap "isme" i no crec en regles no ortodòxies...

de totes maneres haig de dir que Tapies a mi m'agrada i per tant qualsevol comparança amb ell és d'agrair... Consol... gràcies...

Antiga Materon ha dit...

El camí de la vida ens trenca la flaire dels sentiments... que es poden atrapar a la fi... en
el nostre en espiral harmoniós.

Dit d'un altre manera,la vida ens condueix a sentiment que acaben reeixint o trencant, però sempre queden en nosaltres, tant si han sigut bons com dolents.

toni prat ha dit...

és una altra visió del poema Antiga Materon que va construint aquest espiral de comentaris que l'envolten, i per cert, molt considerable...

david canamasas soler ha dit...

hola som els alumnes de l'institut Jaume callís. Ens agrada molt aquest poema perquè també cariem que hi ha molta contaminació al món.

toni prat ha dit...

gràcies Alumnes de l'institut Jaume Callís... per la vostra aportació que per cert m'ha ben sorprès ja que no ho havia contemplat a l'hora de fer-lo...