dimecres, 29 de maig de 2013

REGADORA-PLANTA Poesia Visual núm 157

14 comentaris:

Consol A. Rusiñol ha dit...

En una sola imatge podem veure molts contrastos. El ser viu, les flors, són mortes i pansides; l'objecte, la regadora, és lluminós i brillant. La regadora l'associem a aigua i en ella es dipositen unes flors mancades d'aigua.
M'agrada la idea i la imatge en si mateixa.

toni prat ha dit...

gràcies... moltes gràcies Consol A. Rusiñol... una descripció perfecte d'aquesta imatge...

Helena Bonals ha dit...

Regar massa les persones fa que encara et facin menys cas.

MartinaH ha dit...

Em succeeix una cosa curiosa amb els teus poemes, Toni Prat... I és que quan els observo, sempre em venen al cap frases fetes.
En aquest cas, la de “D’on no n’hi ha no en pot rajar”.
Tal qual és.... tal qual ho veig...

toni prat ha dit...

Crec que és una bona interpretació Helena... no coincideix amb la intenció amb la que vaig fer el poema... però jo si que malauradament coincideixo amb la teva idea...

toni prat ha dit...

També estic d'acord amb el teu refrany MartinaH... però t'haig de dir que la meva intenció era la de donar a entendre que allò que moltes vegades s'ha concebut per regar... no sempre sol saber regar-se a sí mateix... (podríem trobar exemples en professors, consellers matrimonials, sacerdots...etc.)

Clidice ha dit...

tot té una funció, i la de la regadora no és pas contenir la planta sinó allò que li dóna vida. Matem totes les oportunitats quan emprem quelcom malament, quan ens entossudim a fer passar el clau per la cabota.

toni prat ha dit...

La teva interpretació Clidice crec que complementa la idea que que jo pretenia donar al poema... és una cara més del poliedre que conforma aquest "prisma òptic"...

jomateixa ha dit...

Jo diria que representa ben bé com estem ara mateix. S'han fet moltes coses al revés i ara patirem sequera molt de temps...

novesflors ha dit...

A mi també em recorda un refrany que no sé si té correlat en català. En castellà diu "en casa del herrero, cuchillo de palo".

toni prat ha dit...

buuuuuffffff...!!! això és un tema que crec que donaria per molt... molt més que l'espai que tenim en aquest bloc per esbrinar-ho "jomateixa"... no...???

toni prat ha dit...

"El sabater sol ser sempre el més mal calçat" potser podria ser el correlat... no..."novesflors" ???

T'haig de dir que hi vaig pensar abans de fer-lo... si... i... desenvolupant aquests refranys vaig arribar al poema que comentem...

Antiga Materon ha dit...

Podem tindre tota l'aigua del mon al nostre abast... si no reguem amb mesura i quantitat adient tot s'acaba assecant fins i tot el millor dels sentiments.

toni prat ha dit...

exquisit el teu comentari Antiga Materon... i em recorda la saviesa de l'experiència...