dijous, 11 d’abril de 2013

XUMET Poesia Visual núm. 154

17 comentaris:

Clidice ha dit...

una metàfora de l'allargament de la infantesa en la nostra cultura?

Salut!

toni prat ha dit...

jo l'havia fet per evidenciar l'enveja que moltes vegades suscita l'idea de l'autenticitat quan la confonem amb la candidesa dels nadons...

però combrego totalment amb la teva interpretació...

Sícoris ha dit...

Doncs jo ho havia interpretat com un símbol de destrucció, com si el nadó, de cop, hagués desenvolupat una dentadura letal.

toni prat ha dit...

és una altra interpretació prou vàlida Sícoris...encara que no hi acabo de veure la metàfora...

Sícoris ha dit...

Em referia al final de la infantesa de la humanitat, a la pèrdua de la innocència i a allò de "l'home és un llop per a l'home" (englobant-hi també la dona, naturalment!)

toni prat ha dit...

ho trobo molt interessant Sícoris...ara sí que crec haver captat el teu missatge... i això m'inspira a treballar més sobre aquest tema...

MartinaH ha dit...

El rere fons que jo hi he trobat serien les "falses aparences".

A ningú se li acudiria associar cap mena de mala intenció a un infant, símbol d'innocència.
Ningú es podria imaginar cap instint violent en un nadó.
Incredulitat llavors, en veure un "xumet mossegat"?

El que malauradament em fa pensar i relacionar-ho amb la violència de gènere, i el corresponent desengany de les víctimes.

Ara que re-llegeixo em sembla un pèl rebuscat... Però és el que m'ha suggerit la poesia visual.

Maria Teresa Galan ha dit...

Aquesta és la meva interpretació: Per a mi, és la representació de la ràbia de la soledat, les hores passades tot sol.
Tot són punts de vista...

Maria Teresa

toni prat ha dit...

veus MartinaH...una aportació ben diferent amb una argumentació que m'ha sorprès (en el bon sentit de la paraula...)

Sembla que al no fer-se molt evident una intencionalitat concreta en el poema...aquest doni més peu a desvetllar sensacions diverses i enriquidores...

toni prat ha dit...

crec que també seria una bona metàfora pel que tu interpretes Maria Teresa Galan... aquest és un poema nou que penso que cal aprofitar l'idea i el concepte...

Antiga Materon ha dit...

Naixem mossegant la vida a grans queixalades o petits bocins, i ens adonem quan ja es massa tard que no podem seguir mossegant, a les hores ens tornem infants.

toni prat ha dit...

sorprenent i molt didàctic Antiga Materon... crec, el teu comentari...sembla tret d'una reflexió profunda...

Antiga Materon ha dit...

Toni...t'han tirat algun cop un got d'aigua freda a la cara sense que t'ho esperesis?...es la sensació que tinc, bo i que físicament no m'ha passat mai, emocionalment si, dons es la sensació que tinc al obrir el teu bloc, em fa reaccionar de tal manera, que primer em quedo clavada (got d'aigua) no reacciono, desprès desperto de cop ... poso molta energia ... vull saber que hi veig o que volen dir...seguidament m'hi quedo encantada, reflexionant-t'hi i surt el que descric.

Et felicito pel blog...els comentaris que hi fan els altres blogaires i les teves explicacions, fa que cada poema visual m'esperoni a veure mes enllà i mes endins.

toni prat ha dit...

i potser ni infants... Antiga Materon... més aviat infants xacrats... (però aquest és un tema com per entaular-s'hi...)

gràcies per les teves paraules de lloança... ets molt amable... massa!!! (em fas envermellir...)

Mercè ha dit...

Infants que deixen de serho massa aviat, criatures que trballen, que carretegen aigua, nenes casades per obligació en societats violentes en mans de totems religiosos.

Mercè ha dit...

Aquesta imatge mha provocat una esgarrifansa i es nomes un xumet rosegat! Com definir la sensació...no ho se. Terrible imatge.
Infants cruels de societats on la violència i la mort és el dia a dia.
http://www.ccma.cat/324/un-grup-de-menors-dentre-11-i-15-anys-torturen-i-maten-un-nen-de-6-a-mexic/noticia/2665971/

toni prat ha dit...

Haig d'agrair-te tota l'informació que adjuntes al teu comentari Mercè... crec que és més esgarrifosa encara...
però malauradament encara en trobariem moltes més de semblants i de pitjors...

fent denúncia no ho acabarem probablement però almenys potser contribuirem a conscienciar a aquells que tenen més poder per radicar-ho...