divendres, 26 d’abril de 2013

AMPOLLES Poesia Visual núm 155

10 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

La realitat és feta de colors complementaris que se solapen. Les interseccions formen part de la vida. No tot és cyan, groc o magenta, no tot és blanc o negre.

toni prat ha dit...

una aportació que explica molt bé... de forma condensada i explícita el rerefons que he volgut posar en aquesta imatge... Helena Bonals...

però la metàfora del poema crec que rau en la manca de color de la intersecció de les ampolles...

MartinaH ha dit...

M’ha passat una cosa estranya amb aquesta poesia visual.
No he sabut saber del cert si l’ampolla del mig està al davant o al darrere. Ni si l'has posada expressament amb aquesta intenció, com de manera subliminal. Ni si per això, volies enganyar o provocar alguna cosa. Ni el que tu volies dir exactament amb la poesia. Ni si influeix l'apreciació en l'estat d'ànim del que observa.
Tantes coses no he sabut, que m’ha inquietat.
No sé... Curiós, estrany, desconcertant…

Sícoris ha dit...

Potser no suportem la transparència violenta de la realitat (naixem i morim) i hem d'acolorir-la per mirar de donar-li sentit.
De vegades, però, s'acaba escolant per alguna escletxa o a través d'alguna intersecció.

toni prat ha dit...

l'ampolla groga´és al darrera de les altres dues MartinaH....
De totes maneres... pel que jo vull dir amb aquest poema, no té cap importància...
Si parlem de tres fluids de diferents colors, normalment la transparència de les interseccions que veiem en el pla de la fotografia, haurien de ser d'un tercer color i evidentment es nota que hi ha hagut la voluntat que que no fora així...
Si això ho apliquem a les persones ens podem fer a la idea que no sempre les persones que tenen "un color molt definit" són capaces d'encomanar res a altres que també gaudeixen d'aquesta definició encara que siguin d'un altre "color"...

toni prat ha dit...

una reflexió molt folosòfica, la primera Sícoris...no...??? que jo haig de confessar que comparteixo...

La segona molt poètica Sícoris...no...??? que jo haig de confessar que també comparteixo...

Crec que s'ajusten al poema en qüestió...

Anònim ha dit...

L.

Life would no longer be as beautiful without colors.

toni prat ha dit...

Potser no L. "anònim"...

Antiga Materon ha dit...

La existència es plena de colors, només cal fer la barreja correcte per tal que no sigui fosca, si omplim els buits amb l'adequada , apareix la esperança i tranquil·litat

toni prat ha dit...

m'hauria de treure el barret... si en portés... crec Antiga Materon que l'has definit amb precisió Suïssa...