divendres, 29 de març de 2013

POMA D'OR Poesia Visual núm. 153

21 comentaris:

Sícoris ha dit...

Retornem el fruit daurat al jardí de les Hespèrides!

toni prat ha dit...

però amb un corc totalment humà...Sícoris... no...???

Anònim ha dit...

Maria Teresa Galan Buscató No m'ha deixat enviar-ho. T'ho deixo aquí: el forat l'ha fet la broca del trepant o el cuc. Jo crec que la mà de l'home ha fet el possible perquè en sortís el cuc i no anés a parar a la panxa del bou home.

toni prat ha dit...

la màquina de foradar hi és per fer entendre que el forat l'hem fet les persones Maria Teresa Galan Buscató...

Sícoris ha dit...

Això sempre, Toni. Què seria de mites i llegendes sense la presència del corc humà?

DêNit ha dit...

La poma d'or, la poma de la discòrdia?

La poma d'or, llueix orgullosa, creient-se impenetrable; fins que arriba el trepant amb la seva broca...

Helena Bonals ha dit...

La poma d'or de Catalunya intervinguda per l'estat espanyol?

MartinaH ha dit...

L’única solució per aquest món nostre -d'aparença tan perfecta, per dins tan podrit- és l’escapatòria?
Una actitud covarda, la del cuc. Clar que potser ja és massa tard i no hi ha altra sortida...

toni prat ha dit...

potser si que molts mites i llegendes necessiten del corc humà per acomplir-se Sícoris...crec que n'hi ha que estan fets com per vincular aquest corc la habitud o fatalitat i fer una mena d'ensenyament d'aquesta controvèrsia...

toni prat ha dit...

no sé si t'acabo d'entendre gaire bé DêNit... m'agradaria que me'n fessis cinc cèntims més...

toni prat ha dit...

no era la meva intenció això de vincular Catalunya a aquest poema...i tampoc n'estic gaire segur que els catalans tinguem una poma d'or però m'agrada pensar que sí i en conseqüència m'agrada
la teva aportació Helena Bonals...

toni prat ha dit...

en aquest cas MartinaH no hi ha hagut mai cuc... en l'or no n'hi solen habitar... però ja ens anem preocupat els humans de corcar-la... amb eines ben modernes que normalment tots solem tenir a l'abast... (sinó que ho demanis als "corruptes i corruptors que solen sortir a les notícies...)

cantireta ha dit...

Ens hem endurit com a fruites. Per això cal un trepant, per cavar el forat del dubte (i del deute amb el cuc = l'un sense l'altre)

toni prat ha dit...

si...si...DêNit... tenint en compte que aquest trepant ens representa... (som els humans en aquest cas el corc...)

toni prat ha dit...

una aportació molt interessant cantireta... això podria ser l'inici d'una llarga i atractiva conversa...

Carles Canals ha dit...

Molt interessants tots els comentaris. La meva reflexió particular seria que els humans som capaços de corcar-ho tot, però sempre fotent-li sempre la culpa al que tenim al costat. La interpretació política de l'escena, no em sembla gens desafortunada, donades les circumstàncies !!!

toni prat ha dit...

gràcies Carles Canals per la teva interpretació... malgrat tot...més enllà de la política continua havent-hi "corcs"...

Antiga Materon ha dit...

No es tot or el que lluu, només cal burjar una miqueta i surt el cuc dels diferents interiors que portem,que intentem disfressar amb pàtines daurades, fent de l'alquímia un art ...ja sigui per pors, covardies o rubositats.

toni prat ha dit...

clacat...!!! clavat...!!! és una interpretació calcada de la meva intenció a l'hora de concebre aquest poema... molt ben definit "amb paraules escrites"...

gràcies Antiga Materon

Mercè ha dit...

Una poma, perfecte, lluenta, fins i tot te una fulla pq a ella no li falta de res.
Només hi poden accedir alguns, es d’or i és per a qui tingui el trepant, dur com ella, que podrà foradar-la i arribar al seu interior.
Cor d’acer, fred i insensible com el trepant...com tants i tants en un món individualista, buit, gèlid i de formes perfectes però amb un fons obscur i inaccessible.
Un calfred em recorra l'esquena...

toni prat ha dit...

un comentari molt enriquidor Mercè... quan semblava que "ja s'havia dit tot"... es pot veure com sempre hi ha qui hi troba més interpretacions..

haig de dir que comparteixo tot el què dius... gràcies...