dissabte, 15 de desembre de 2012

HAM Poesia Visual núm. 147

16 comentaris:

MartinaH ha dit...

Se’m fa difícil imaginar qui és el peix gros que es menjarà l’ham. Però encara més, posar-li cara al pescador.
Després de donar-hi força voltes... no puc més que veure-hi l’espècie humana a les dues parts.

marina ha dit...

ham.... nyam!
:-) molt bo!

salut!

Helena Bonals ha dit...

Què hi fa de tenir el món, si perds l'ànima?

toni prat ha dit...

una observació molt interessant MartinaH tot i que ja n'hi ha de peixos grossos que se'l volen menjar...ja...

toni prat ha dit...

és un dels poemes "rimats" més curts dels que he vist a la meva vida "marina"... però molt explícit...

Gregori Samsa ha dit...

La veritat
HAM fa mal
tants peixets que picaran...

toni prat ha dit...

gràcies per la teva aportació Gregori Samsa...

toni prat ha dit...

gràcies per la teva aportació Helena Bonals...però jo sempre discrepo de que siguem dos en una mateixa persona...no crec en un cor autònom, ni en una ànima, ni en un esperit...a part de tota la "carrosseria"...

Helena Bonals ha dit...

Jo tampoc, Toni, però és una dita que com a imatge val, crec.

toni prat ha dit...

tens raó Helena Bonals... les dites no sempre s'justen al concepte que les envolta...

Antiga Materon ha dit...

Tinc la sensació, que es un poema molt critic amb la situació actual de crisi a nivell mundial en el que estem immersos i que sembla no tindre aturador....varem picar l'ham de la globalització i estem pagant-ne les conseqüències.

toni prat ha dit...

crec que això són paraules d'un economista dels que toquen de peus a terra Antiga Materon... (malauradament...)

Anònim ha dit...

Ben cert! Ens estem pescant el nostre propi món!I el següent serà menjar-nos-el!

toni prat ha dit...

veig que la vostra ironia és molt oportuna per aquest cas... m'agrada i ho subscric Alumnes de l'institut Jaume Callís de Vic...

Anònim ha dit...

M'ha cridat l'atenció aquest poema visual perquè crec que el que vol dir és que estem fent servir el nostre planeta per subsistir de la manera errònia.

Moltes gràcies per penjar tots aquests poemes.

I per cert soc un estudiant del institut Jaume callis

toni prat ha dit...

gràcies alumnes de l'institut Jaume Callís... haig de dir-vos el mateix que us responia al comentari anterior: "veig que la vostra ironia és molt oportuna per aquest cas..."